Isabelle Adjani

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Isabelle Adjani
Adjani (2012)
Nome completoIsabelle Yasmina Adjani
Nacemento27 de xuño de 1955 (68 anos)
LugarParís, Francia
Nacionalidade Francia
Educada enCours Florent
PaiMohammed Chérif Adjani
NaiEmma Augusta Adjani
Parella(s)Bruno Nuytten
Daniel Day-Lewis
Jean-Michel Jarre
FillosBarnabé Nuytten e Gabriel-Kane Day-Lewis
ProfesiónActriz, cantante
Na rede
https://www.isabelleadjani.fr
IMDB: nm0000254 Allocine: 972 Rottentomatoes: celebrity/isabelle_adjani Allmovie: p374 TCM: 919 Metacritic: person/isabelle-adjani
Facebook: isabelleadjaniofficiel Twitter: adjani_official Instagram: isabelleadjaniofficiel Youtube: UCFJOiuVXgpB35a0EwljiWLg Musicbrainz: b7e9b00d-328e-4be1-b145-5ff372eba522 Discogs: 279172 Allmusic: mn0000101759 WikiTree: Adjani-1 Genius: Isabelle-adjani Editar o valor em Wikidata
editar datos en Wikidata ]

Isabelle Yasmina Adjani, nada en París o 27 de xuño de 1955 é unha actriz e cantante francesa.

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Adjani naceu en París. A súa nai era unha católica bávara e o seu pai un musulmán de Iferhounène, na Cabilia.[1] A súa nai Emma Augusta Schweinberger coñeceu o seu pai Mohammed Adjani preto do final da segunda guerra mundial, cando el estaba no exército francés. Casaron e volveron xuntos a París, sen falar francés.[2] Isabelle creceu bilingüe, falando francés e alemán.[3] Tras gañar un concurso escolar de recitado, comezou a actuar aos doce anos no teatro afeccionado, debutando no cinema con catorce anos en Le Petit bougnat (1970). Inicialmente conseguiu sona coma actriz clásica da Comédie française, á que se uniu en 1972, pero axiña deixou o teatro para seguir unha carreira cinematográfica.

Tras papeis pequenos, tivo un pequeno éxito no filme de 1974 La Gifle. François Truffaut viu o filme e contratouna como protagonista de L’histoire d’Adèle H. (1975). Recibiu excelentes críticas pola súa interpretación[1] e foi candidata ao Oscar á mellor actriz con só dezanove anos.

Interpretou a Lucy no filme Nosferatu: Phantom der Nacht do director Werner Herzog, que foi un éxito de crítica e de público en Europa. En 1982 recibiu o primeiro dos seus cinco premios César polo filme de terror Possession (1981).

En 1988 coproduciu e protagonizou o filme biográfico Camille Claudel sobre a escultora homónima, pola que recibiu a súa segunda candidatura ao Oscar.

Filmografía[editar | editar a fonte]

Ano Filme Personaxe Director Notas
1970 Le Petit bougnat Rose Bernard Toublanc-Michel
1972 Faustine et le bel été Camille Nina Companeez
1973 L'école des femmes Agnès Raymond Rouleau Telefilme producido pola Comédie-Française
1974 L'avare Mariane René Lucot Telefilme producido pola Comédie-Française
Le secret des Flamands Maria Robert Valey Telefilme
La Gifle Isabelle Doulean Claude Pinoteau
Ariane Ariane Pierre-Jean de San Bartolomé
1975 L’histoire d’Adèle H. Adèle Hugo François Truffaut
Ondine Ondine Raymond Rouleau Telefilme
1976 The Tenant Stella Roman Polanski
Barocco Laure André Téchiné
1977 Violette et François Violette Clot Jacques Rouffio
1978 The Driver Xogadora Walter Hill
1979 Nosferatu: Phantom der Nacht Lucy Harker Werner Herzog
Les sœurs Brontë Emily Brontë André Téchiné
1981 Clara et les Chics Types Clara Jacques Monnet
Possession Anna/Helen Andrzej Żuławski
Quartet Marya Zelli James Ivory
L'Année prochaine... si tout va bien Isabelle Maréchal Jean-Loup Hubert
1982 Tout feu, tout flamme Pauline Valance Jean-Paul Rappeneau
The Last Horror Film Ela mesma David Winters
Antonieta Antonieta Rivas Mercado Carlos Saura
1983 Mortelle randonnée Catherine Leiris/Lucie, 'Marie' Claude Miller
L’été meurtrier Eliane coñecida coma 'Elle' Jean Becker
1984 Pull marine Luc Besson
1985 Subway Héléna Luc Besson
1986 T'as de beaux escaliers tu sais Isabelle Agnès Varda Curtametraxe
1987 Ishtar Shirra Assel Elaine May
1988 Camille Claudel Camille Claudel Bruno Nuytten
1990 Lung Ta: Les cavaliers du vent Narradora Marie-Jaoul de Poncheville
Franz-Christoph Giercke
1993 Toxic Affair Pénélope Philomène Esposito
1994 A raíña Margot Margot Patrice Chéreau
1996 Diabolique Mia Baran Jeremiah S. Chechik
1998 Paparazzi Herself Alain Berbérian
1999 Bonne Nuit Yvette
2002 La Repentie Charlotte/Leïla Laetitia Masson
Adolphe Ellénore Benoît Jacquot
2003 Bon voyage Viviane Denvers Jean-Paul Rappeneau
Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran The Star François Dupeyron
2008 Figaro Countess Almaviva Jacques Weber
La journée de la jupe Sonia Bergerac Jean-Paul Lilienfeld
2010 Mammuth The Lost Love of Serge Gustave de Kervern
Benoît Delépine
2011 Aïcha Doctor Assoussa Yamina Benguigui Serie de televisión
De Force Clara Damico Frank Henry
2012 David et Madame Hansen Madame Hansen-Bergmann Alexandre Astier
2013 Ishkq in Paris Marie Elise Prem Raj
2014 Sous les jupes des filles Lili Audrey Dana

Discografía[editar | editar a fonte]

Notas[editar | editar a fonte]

  1. 1,0 1,1 People Magazine. "Isabelle Adjani Has the Face That's Launching a Thousand Scripts". Arquivado dende o orixinal o 21 de marzo de 2016. Consultado o 23 de marzo de 2012. 
  2. Isabelle Adjani : « Mon père, kabyle, s'était engagé dans l'armée française à 16 ans, et c'est en remontant d'Italie jusqu'en Bavière à la fin de la seconde guerre mondiale qu'il rencontre et séduit ma mère » Entrevista a Isabelle Adjani, Télérama, 31 de marzo de 2009
  3. Kemp, Philip. "Isabelle Adjani". Film Reference. Consultado o 8 de setembro de 2008. 

Véxase tamén[editar | editar a fonte]

Bibliografía[editar | editar a fonte]

  • Adjani, Isabelle (1980). Isabelle Adjani in : Jean-Luc Douin (Hrsg.): Comédiennes aujourd'hui : au micro et sous le regard. París: Lherminier. ISBN 2-86244-020-5
  • Austin, Guy (2003). Foreign bodies: Jean Seberg and Isabelle Adjani, S. 91–106 en: ders., Stars in Modern French Film. Londres: Arnold. ISBN 0-340-76019-2
  • Austin, Guy (2006). Telling the truth can be a dangerous business : Isabelle Adjani, race and stardom, en : Remapping World Cinema : Identity, Culture and Politics in Film, herausgegeben von Stephanie Dennison und Song Hwee Lim, Londres: Wallflower Press. ISBN 1-904764-62-2
  • Halberstadt, Michèle (2002). Adjani aux pieds nus – Journal de la repentie. París: Editions Calmann-Lévy. ISBN 2-7021-3293-6
  • Roques-Briscard, Christian (1987). La passion d'Adjani, Lausanne et al.: Favre. ISBN 2-8289-0279-X
  • Zurhorst, Meinolf (1992). Isabelle Adjani. Ihre Filme – Ihr Leben. Heyne Film – und Fernsehbibliothek, Band 163. Múnic: Heyne. ISBN 3-453-05238-2

Ligazóns externas[editar | editar a fonte]