Manuel de Pedrolo

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Manuel de Pedrolo
Nome completoManuel de Pedrolo Sanchez i Molina
Nacemento1 de abril de 1918
Lugar de nacementoL'Aranyó
Falecemento26 de xuño de 1990 e 25 de xuño de 1990
Lugar de falecementoBarcelona
Causacancro de pulmón
SoterradoCamposanto de Montjuïc
NacionalidadeEspaña
Ocupaciónxornalista, poeta, escritor, tradutor, dramaturgo e escritor de ciencia ficción
FillosAdelais de Pedrolo i Fabregat
Coñecido porMecanoscrito da segunda orixe
PremiosPremio de Honor das Letras Catalás, Gold Letter, Serra d'Or Critics Award, premi Prudenci Bertrana de novel·la, Prêmio Sant Jordi de romance, Mercè Rodoreda Award, Prêmio Sant Jordi de romance, Serra d'Or Critics Award, Serra d'Or Critics Award, Serra d'Or Critics Award, Serra d'Or Critics Award, Serra d'Or Critics Award e Mestre en Gai Saber
Na rede
IMDB: nm0210932 Bitraga: 2152 Dialnet: 1195149 Find a Grave: 11897704 Editar o valor em Wikidata
editar datos en Wikidata ]
Casa natal de Manuel de Pedrolo.

Manuel de Pedrolo i Molina, nado en l'Aranyó, no concello de Els Plans de Sió (Segarra), o 1 de abril de 1918 e finado en Barcelona o 26 de xuño de 1990, foi un escritor catalán. Comezou a escribir moi novo, e a súa obra converteuno non só no escritor máis prolífico, senón tamén nunha das figuras máis importantes da literatura catalá do século XX. En 1979 recibiu o Premio de Honra das Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo mantivo as súas firmes convicións políticas até a súa morte, converténdose non intelectual íntegro comprometido co seu tempo e o seu país. Mostrouse especialmente crítico cos partidos políticos cataláns antes, durante e despois da transición española, sendo considerado decote un referente e intelectual da esquerda independentista.

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Estudou o bacharelato en Tàrrega até 1935, cando foi a Barcelona. Co estoupido da guerra civil española abandonou os estudos de Medicina e afiliouse á CNT e á FAI, indo traballar como mestre a Fígols de les Mines. Foi artilleiro no Exército Popular, estando nas frontes de Falset, Figueres e Barcelona. En 1943 casa e instálase definitivamente en Barcelona. Trala fin do conflito, foi recluído nun campo de concentración.

Iniciouse no mundo literario en 1950 cun poemario. A súa primeira novela, Es vessa una sang fàcil, publicouse en 1953. En 1954 gañou o Premio Joanot Martorell, e desde entón converteuse nun dos valores máis firmes da novelística catalá.

Procurou incluír innovacións nas súas novelas. Independentemente da temática, reflectía sempre cun gran realismo a aventura da persoa suxeita á súa condición humana, con todas as contradicións que iso implica. Fixo algunha aproximación á literatura do absurdo[1].

A súa novela Mecanoscrito da segunda orixe (Mecanoscrit del segon origen, 1974) foi traducida ao galego por María Victoria Moreno e publicada por Galaxia en 1989. Outras obras con tradución galega son a novela policial Xogo sucio (Joc brut, 1965) e a novela negra Círculo vicioso (Mossegar-se la cua, 1968) as dúas traducidas por Leandro García Bugarín.

Galardóns e recoñecementos[editar | editar a fonte]

  • Joanot Martorell, 1954, por Estrictament personal.
  • Víctor Català, 1956, por Crèdits humans.
  • Sant Jordi, 1962, por Balanç fins a la matinada.
  • Lletra d'Or, 1966, por Cendra per Martina.
  • Prudenci Bertrana, 1968, por Estat d'excepció.
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1979.
  • Premio Vicens de les hores, por Cròniques.

Obra[editar | editar a fonte]

Novelas e contos[editar | editar a fonte]

  • El premi literari i més coses. Barcelona, Selecta, 1953. València, Edicions Bromera, 1990
  • Es vessa una sang fàcil. Barcelona, Albertí editor, 1954, 1964. Edicions La Magrana, 1986
  • Mr Chase, podeu sortir. Barcelona, Albertí editor, 1955
  • Estrictament personal. Barcelona, Editorial Selecta, 1955
  • Domicili provisional. Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1956. Barcelona, Edicions La Magrana, 1982. Barcanova, 1990
  • Un món per a tothom. Barcelona, Albertí editor, 1956
  • Les finestres s'obren de nit. Palma de Mallorca, Moll, 1957
  • Violació de límits. Barcelona, Albertí editor, 1957
  • Crèdits humans. Barcelona, Selecta, 1957
  • L'inspector arriba tard. Palma de Mallorca, Moll, 1960. Barcelona, Edicions La Magrana, 1988
  • Una selva com la teva. Barcelona, Edicions Destino, 1960
  • La mà contra l'horitzó. Barcelona, Nova Terra, 1961. La Llar del llibre, 1985
  • Balanç fins a la matinada. Barcelona, Selecta, 1963, 1984
  • Cendra per Martina. Barcelona, Proa, 1965, 1980. Kapel, 1982
  • Xogo sucio (Joc brut). Barcelona, Edicions 62, 1965
  • Avui es parla de mi. Barcelona, Selecta, 1966
  • Elena de segona mà. Barcelona, Selecta, 1967. Edicions 62, 1985
  • M'enterro en els fonaments. Barcelona, Proa, 1967
  • Totes les bèsties de càrrega. Barcelona, Edicions 62, 1967
  • A cavall de dos cavalls. Barcelona, Alfaguara, 1967
  • Entrada en blanc. Barcelona, Cadí, 1968
  • Solució de continuïtat. Palma de Mallorca, Moll, 1968
  • Un camí amb Eva. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1975, 1988
  • Se'n va un estrany. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1976, 1988
  • Falgueres informa. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1979, 1989
  • Círculo vicioso (Mossegar-se la cua). Barcelona, Edicions 62, 1968, 1982
  • Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970
  • Nou pams de terra. Barcelona: Pòrtic, 1971
  • Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971, 1977. Edicions 62, 1980. La Llar del Llibre, 1985
  • Situació analítica. Barcelona: Edicions 62, 1971, 1977, 1989
  • Introducció a l'ombra. Barcelona: Proa, 1972, 1985
  • Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972, 1975. Edicions 62, 1980
  • Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972
  • Des d'uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1972, 1979. Avui, 1995
  • Unes mans plenes de sol. Barcelona: Edicions 62, 1972
  • Espais de fecunditat irregulars. Barcelona: Proa, 1973, 1982
  • Viure a la intempèrie. Barcelona: Nova Terra, 1974
  • L'ordenació dels maons. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1979, 1991
  • Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974
  • Text/càncer. Barcelona: Dopesa, 1974
  • Mecanoscrito da segunda orixe (Mecanoscrit del segon origen). Barcelona: Edicions 62, 1974.
  • L'interior és el final. Barcelona: Edicions 62, 1974
  • El temps a les venes. Barcelona: Edicions 62, 1974
  • Cinc cordes. Barcelona: Edicions 62, 1974
  • Internacional Setting. Barcelona: Edicions 62, 1974
  • Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1983, 1984, 1988
  • Milions d'ampolles buides. Barcelona: Laia, 1975
  • Sòlids en suspensió. Barcelona: Nova Terra, 1975. Edicions 62, 1981
  • Detall d'una acció rutinària. Barcelona: Galba, 1975
  • Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. El Observador, 1991. Barcanova, 1992
  • Contes fora recull. Barcelona: Edicions 62, 1975
  • Perquè ha mort una noia. Barcelona: Galba, 1976
  • Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1983
  • S'alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1979, 1991
  • Procés de contradicció suficient. Barcelona: Edicions 62, 1976
  • Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977
  • La paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1977
  • Pols nova de runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1977, 1992
  • Hem posat les mans a la crònica. Barcelona: Edicions 62, 1977
  • Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Proa, 1977
  • L'ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977
  • Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978
  • Cartes a Jones Street. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1992
  • Anònim I. Barcelona: Proa, 1978
  • D'esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978
  • S'han deixat les claus sota l'estora. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1979
  • La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979
  • Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Galba, 1979
  • Baixeu a recules i amb les mans alçades. Barcelona: La Magrana, 1979
  • Conjectures" de Daniel Bastida. Barcelona: Edicions 62, 1980, 1993
  • Successimultani. Barcelona: Laia, 1980. Grup de Llibre, 1982. Pleniluni, 1991
  • Anònim II. Barcelona: Edicions 62, 1981
  • Anònim III. Barcelona: Edicions 62, 1981
  • Anna. Olot: edició de bibliòfil, 1982
  • Apòcrif u: Oriol. Barcelona: Edicions 62, 1982
  • Exemplar d'arxiu, únicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982
  • Apòcrif dos: Tina. Barcelona: Edicions 62, 1983
  • No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega. Barcelona: Laia, 1984. La Llar del Llibre, 1990
  • Apòcrif tres: Verònica. Barcelona: Edicions 62, 1984
  • Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984
  • Apòcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1985
  • Joc tapat. València: Edicions Tres i Quatre, 1985
  • Caus a cada cantonada. Edicions 62, 1985
  • Crucifeminació. Barcelona: Edicions 62, 1986
  • Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986
  • La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987
  • Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988
  • Disset contes i una excepció. Barcelona: Edicions 62, 1990
  • Anna. Amb dibuixos de Miquel Plana. Lleida: Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, 1990
  • Obres púbiques. Barcelona: Edicions 62, 1991
  • Tants interlocutors a Bassera. Edicions 62, 1992
  • Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997
  • Us convida a l'acte. Recopilació de Xavier Garcia. Recull de 50 poemes visuals eròtics. Lleida: Pagès Editors, 2000

Teatro[editar | editar a fonte]

  • Cruma
  • Homes i no
  • Situació bis

Artigos[editar | editar a fonte]

  • Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
  • Cròniques

Notas[editar | editar a fonte]

Véxase tamén[editar | editar a fonte]

Ligazóns externas[editar | editar a fonte]