Bruno Nuytten
Biografía | |
---|---|
Nacemento | 28 de agosto de 1945 (78 anos) Melun, Francia |
Presidente La Fémis (pt) | |
2007 – ← Pierre Chevalier (pt) – Abderrahmane Sissako (pt) → | |
Datos persoais | |
País de nacionalidade | Francia |
Actividade | |
Campo de traballo | Filme e Televisión |
Ocupación | director de cinema , realizador , actor , director de fotografía , guionista , pedagogo |
Lingua | Lingua francesa |
Familia | |
Parella | Tatiana Vialle (pt) (1996–) Isabelle Adjani |
Fillos | Tobias Nuytten (pt) () Tatiana Vialle (pt) Barnabé Nuytten (pt) () Isabelle Adjani Galathée Nuytten (pt) () Tatiana Vialle (pt) |
Premios | |
Bruno Nuytten, nado en Melun (Sena e Marne) o 28 de agosto de 1945 é un director de fotografía francés convertido en director de cinema.
Traxectoria[editar | editar a fonte]
Co seu primeiro filme como director, Camille Claudel, gañou o César ao mellor filme en 1989. O filme estaba protagonizado e producido por Isabelle Adjani, coa que tiña un fillo, e que gañou o Oso de Prata á mellor actriz no Festival de Berlín.[1] O seu seguinte filme, Albert Souffre, tamén moi emocional, está ambientado en tempos contemporáneos.[2]
Traballou tamén como director de fotografía e como profesor na escola nacional de cinema de Francia La Fémis.
Filmografía[editar | editar a fonte]
Director[editar | editar a fonte]
- 1988: Camille Claudel
- 1992: Albert Souffre
- 2000: Passionnément
- 2002: Jim, la nuit
Director de fotografía[editar | editar a fonte]
- 1969: L'Espace vital de Patrice Leconte - curtametraxe
- 1971: Les Machins de l'existence de Jean-François Dion - curtametraxe
- 1971: La Poule de Luc Béraud - curtametraxe
- 1972: Tristan et Iseult de Yvan Lagrange
- 1974: Les Valseuses de Bertrand Blier
- 1974: Le Jeu des preuves de Luc Béraud - curtametraxe
- 1974: La Femme du Gange de Marguerite Duras
- 1975: India Song de Marguerite Duras
- 1975: Souvenirs d'en France de André Téchiné
- 1976: Les Vécés étaient fermés de l'intérieur de Patrice Leconte
- 1976: La meilleure façon de marcher de Claude Miller
- 1976: L'Assassin musicien de Benoît Jacquot
- 1976: Mon cœur est rouge de Michèle Rosier
- 1976: Barocco de André Téchiné
- 1976: Son nom de Venise dans Calcutta désert de Marguerite Duras
- 1977: Le Camion de Marguerite Duras
- 1977: La Nuit, tous les chats sont gris de Gérard Zingg
- 1978: L'Exercice du pouvoir de Philippe Galland
- 1978: La Tortue sur le dos de Luc Béraud
- 1979: Les Sœurs Brontë de André Téchiné
- 1979: Zoo zéro de Alain Fleischer
- 1979: French Postcards de Willard Huyck
- 1980: Brubaker de Stuart Rosenberg
- 1981: Hôtel des Amériques de André Téchiné
- 1981: Garde à vue de Claude Miller
- 1981: Possession de Andrzej Żuławski
- 1981: Un assassin qui passe de Michel Vianey
- 1982: Invitation au voyage de Peter del Monte
- 1983: Tchao pantin de Claude Berri
- 1983: La Pirate de Jacques Doillon
- 1983: La vie est un roman de Alain Resnais
- 1984: Fort Saganne de Alain Corneau
- 1985: Les Enfants de Marguerite Duras
- 1985: Détective de Jean-Luc Godard
- 1986: Jean de Florette de Claude Berri
- 1986: Manon des sources de Claude Berri
Notas[editar | editar a fonte]
- ↑ "Berlinale: 1989 Prize Winners". berlinale.de. Arquivado dende o orixinal o 15 de outubro de 2013. Consultado o 10 de marzo de 2011.
- ↑ Nesselson, Lisa (31 de agosto de 1992). "Albert Souffre". Variety.
Véxase tamén[editar | editar a fonte]
Ligazóns externas[editar | editar a fonte]
- Bruno Nuytten na IMDb (en inglés).