Alfabeto Fonético Internacional

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.

O Alfabeto Fonético Internacional (AFI, API en francés e IPA en inglés) é un sistema de transcrición fonética, creado por lingüistas, é dicir, un sistema de símbolos e signos diacríticos que permite transcribir a lingua falada.

O AFI pode ser utilizado para transcribir calquera lingua do mundo. É o alfabeto fonético máis empregado en todo o mundo (salvo nos Estados Unidos e as súas organizacións, como o SIL International, onde se prefire o alfabeto fonético norteamericano).

O AFI foi creado en París en 1886 pola Asociación Fonética Internacional. O alfabeto tivo reformas en 1989, 1993 e 1996.

Descrición[editar | editar a fonte]

Nel, cada letra representa un fonema (algúns dígrafos úsanse para fonemas africados), ademais de servirse de diacríticos e outros símbolos para anotar trazos suprasegmentais. O sistema descríbese e organiza segundo a fonética articulatoria.

Consoantes infraglotais ou egresivas[editar | editar a fonte]

As consoantes egresivas son aquelas que se articulan exhalando aire desde os pulmóns. Case tódalas consoantes atópanse nesta categoría, ordenadas na seguinte táboa de maneira que as columnas indican o lugar de articulación, e as filas o modo de articulación. As abreviaturas xrd e snr significan 'xorda' e 'sonora' respectivamente.

Consoantes infraglotais ou egresivas
Consoantes infraglotais ou egresivas

Consoantes supraglotais ou ingresivas[editar | editar a fonte]

  Clic   Implosivas sonoras   Exectivo
ʘ Bilabial ɓ Bilabial ʼ como en:
ǀ Dental ɗ Dental/alveolar Bilabial
ǃ Alveolar (retroflexa) ʄ Palatal Dental/alveolar
ǂ Palatoalveolar (alveolar) ɠ Velar Velar
ǁ Alveolar lateral (lateral) ʛ Uvular Alveolar fricativa

Vogais[editar | editar a fonte]

Anterior - Central - Posterior
Pechada
iy
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
ʊ
eø
ɘ • ɵ
ɤ • o
ɛœ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
ɐ
aɶ
ɑ • ɒ
Semipechada
Semipechada
Media
Semiaberta
Semiabierta
Aberta

Outros Símbolos[editar | editar a fonte]

ʍ Xorda labio-velar fricativa
w Sonora labio-velar aproximante
ɥ Sonora labio-palatal aproximante
ʜ Xorda epiglotal fricativa
ʢ Sonora epiglotal fricativa
ʢ Epiglotal oclusiva
ɕ ʑ Alvéolo-palatal fricativas
ɺ Vibrante simple alveolar lateral
ɧ Simultaneamente ʃ e x

Suprasegmentais[editar | editar a fonte]

ˈ Acento principal
ˌ Acento secundario
ː Longo
ˑ Semilongo
˘ Extra-breve
. Ruptura silábica

Unicode[editar | editar a fonte]

Unicode
Signo Código
ɐ U+0250
ɑ U+0251
ɒ U+0252
ɓ U+0253
ɔ U+0254
ɕ U+0255
ɖ U+0256
ɗ U+0257
ɘ U+0258
ə U+0259
ɚ U+025A
ɛ U+025B
ɜ U+025C
ɝ U+025D
ɞ U+025E
ɟ U+025F
ɠ U+0260
ɡ U+0261
ɢ U+0262
ɣ U+0263
ɤ U+0264
ɥ U+0265
ɦ U+0266
ɧ U+0267
ɨ U+0268
ɩ U+0269
ɪ U+026A
ɫ U+026B
ɬ U+026C
ɭ U+026D
ɮ U+026E
ɯ U+026F
Unicode
Signo Código
ɰ U+0270
ɱ U+0271
ɲ U+0272
ɳ U+0273
ɴ U+0274
ɵ U+0275
ɶ U+0276
ɷ U+0277
ɸ U+0278
ɹ U+0279
ɺ U+027A
ɻ U+027B
ɼ U+027C
ɽ U+027D
ɾ U+027E
ɿ U+027F
ʀ U+0280
ʁ U+0281
ʂ U+0282
ʃ U+0283
ʄ U+0284
ʅ U+0285
ʆ U+0286
ʇ U+0287
ʈ U+0288
ʉ U+0289
ʊ U+028A
ʋ U+028B
ʌ U+028C
ʍ U+028D
ʎ U+028E
ʏ U+028F
Unicode
Signo Código
ʐ U+0290
ʑ U+0291
ʒ U+0292
ʓ U+0293
ʔ U+0294
ʕ U+0295
ʖ U+0296
ʗ U+0297
ʘ U+0298
ʙ U+0299
ʚ U+029A
ʛ U+029B
ʜ U+029C
ʝ U+029D
ʞ U+029E
ʟ U+029F
ʠ U+02A0
ʡ U+02A1
ʢ U+02A2
ʣ U+02A3
ʤ U+02A4
ʥ U+02A5
ʦ U+02A6
ʧ U+02A7
ʨ U+02A8
ʩ U+02A9
ʪ U+02AA
ʫ U+02AB
ʬ U+02AC
ʭ U+02AD
æ U+00E6
ç U+00E7
Unicode
Signo Código
ð U+00F0
ø U+00F8
ħ U+0127
ŋ U+014B
œ U+0153
ǀ U+01C0
ǁ U+01C1
ǂ U+01C2
ǃ U+01C3
ʰ U+02B0
ʱ U+02B1
ʲ U+02B2
ʴ U+02B4
ʷ U+02B7
θ U+03B8
ʼ U+02BC
ˈ U+02C8
ˌ U+02CC
ː U+02D0
ˑ U+02D1
˞ U+02DE
ˠ U+02E0
ˤ U+02E4
β U+03B2
χ U+03C7
U+2191
U+2192
U+2193
U+2197
U+2198

Véxase tamén[editar | editar a fonte]

Outros artigos[editar | editar a fonte]

Ligazóns externas[editar | editar a fonte]