Comportamento

Diferentes comportamentos animais.

O comportamento ou conduta é o conxunto de respostas, ben por presenza ou por ausencia, que presenta un ser vivo en relación co seu contorno ou mundo de estímulos. O comportamiento pode ser consciente ou inconsciente, público ou oculto, voluntario ou involuntario, segundo as circunstancias que o afecten. A ciencia que estuda o comportamento animal é a etoloxía e a ciencia que estuda a conduta desde o punto de vista da evolución é a ecoloxía do comportamento. A ciencia que estuda a conduta humana é a psicoloxía, se ben é tamén obxecto de estudo noutras ciencias como a socioloxía e a antropoloxía.

Tipo de comportamento

• Innatos: son aqueles comportamentos que se teñén desde o nacemento e non requiren unha aprendizaxe específica.
• Adquiridos: son os que reproducen unha aprendizaxe. Practicaranse ata o punto de que un estímulo desencadea sempre a mesma resposta.

O comportamento humano pode verse condicionado pola xenética (os instintos, sobre todo), a educación recibida, a moral ou a situación onde actúa. O ser humano xulga sempre todo comportamento desde unha vertente ética, a diferenza doutros animais, polo que considera as condutas como aceptables ou non segundo as normas da súa cultura.

Delimitación do termo

O comportamento das especies estúdao a etoloxía, que forma parte tanto da bioloxía coma da psicoloxía experimental. En psicoloxía faise unha distinción importante entre conduta e cognición, pois se ben todos os seres vivos presentan comportamento, non necesariamente todos presentan cognición.

En ciencias sociais considérase que o comportamento vese influído, non só por aspectos psicolóxicos, senón tamén por aspectos xenéticos, sociolóxicos, económicos e culturais.

Na fala común, non así no discurso científico, o termo "comportamento" ten unha connotación definitoria. Unha persoa ou mesmo un grupo social, como suma de persoas, son definidos e clasificados polos seus comportamentos, pode que máis ca polas súas ideas, e isto serve para fixar expectativas ao respecto: "o que se pode esperar". O conxunto de patróns de comportamento máis prototípico e estable dunha persoa ou grupo social, sería o núcleo do que usualmente se denomina personalidade.

Comportamento en psicoloxía

Tecnicamente, en psicoloxía, o comportamento defínese de dous xeitos:

1. Todo o que un organismo fai fronte ao medio.
2. Calquera interacción entre un organismo e o seu ambiente.

O comportamento nun ser humano individual (e outros organismos e aínda mecanismos) cae dentro dun rango, sendo algúns comportamentos comúns, algúns infrecuentes, algúns aceptados, e outros fóra dos límites aceptados. A aceptación ou non dun comportamento prodúcese mediante a súa avaliación polas normas sociais, e regúlase por varios medios de control social.

Comportamento en bioloxía

Dels sis regnes reconeguts actualment (animals, fongs, plantes, protistes, Archae, Eubacteris), s'observa el fenomen del comportament principalment en els animals i, de forma molt més limitada, en els protists. Tanmateix, són pocs els casos en altres regnes en què es puguin observar moviments organitzats específicament per actuar fora de l'organisme.

El comportament en les plantes

El comportament vegetal és un fenomen extremadament limitat. El moviment de la planta depèn principalment del mecanisme hidrodinàmic de la turgència. "Variacions de turgència de cèl·lules localitzades de nombroses plantes produeixen moviments dels òrgans, com per exemple el tancament dels pètals de les flors o folíols (diverses Papilionaceae o casos molt espectaculars com la sensitiva), o moviments dels estams (Berberis vulgaris), o el replegament dels tentacles trampes de les plantes carnívores, les fulles, etc.".

A les plantes, el cas típic de moviments específicament organitzats que tinguin com a funció una relació amb el medi ambient són els moviments de tancament de les trampes planta carnívora (Dionaea muscipula, Drosera, etc.). [[Fitxer:Dionaea_muscipula_growth_time-lapse.gif|thumb|Presentació animada de les estructures i els mecanismes implicats en aquest comportament depredador.]]

El comportament dels protists

El comportament en els protists és molt simple i es limita principalment a la conducta de la locomoció.

Les estructures i els processos biològics que permeten aquests moviments organitzats són els moviments amiboïdes de la membrana plasmàtica, especialment els cilis i els flagels. "En el bacteri intestinal Escherichia coli, per exemple, cada flagel és un filament rígid de 14 mil·lèsimes de micró de diàmetre i 10 micròmetres de longitud, que va a la increïble velocitat de 200 revolucions per segon gràcies a un petit motor rotatori inserit a la membrana i la paret de la cèl·lula.

La direcció del desplaçament està controlada per la detecció d'un gradient de concentració d'una molècula, que és detectat pels receptors (el fenomen de la quimiotaxi). "El desplaçament no és l'atzar, i fins i tot en les cèl·lules més simples, sembla necessari disposar de mecanismes d'estimulació i d'inhibició del moviment.

El comportament en els animals

El comportament en mamífers

El comportament dels mamífers pot ser molt complex. Es produeixen gràcies a estructures i òrgans especialitzats, altament organitzat: esquelet articulat, músculs i, sobretot, d'un sistema nerviós especialitzat. L'estudi del comportament dels mamífers té aspectes etològics, ecològics, bioquímics, fisiològics, proteòmics, patològics, genèticomoleculars i evolutius.

Els mamífers han estat els últims animals a aparèixer en el món, fet que implica una major acumulació d'evolucions no tan sols físiques sinó també en el seu comportament. La seva biodiversitat fa que el seu comportament sigui molt variat entre les diferents espècies que en formen part. Entre els mamífers hi ha animals aquàtics, terrestres i voladors, bípedes o quadrúpedes, solitaris o gregaris, migratoris o sedentaris, tots molts diferents entre si. Des de les enormes balenes, que es desplacen pels oceans en petits grups migratoris que els porten a recórrer mig mon, fins als ratpenats, mamífers voladors que cacen de nit i poden viure en colònies de milers d'individus, passant pels rosegadors, petits animals que generalment s'alimenten de fruits i viuen en grups en caus sota terra, els primats, alguns dels quals són capaços d'aprendre noves tècniques per obtenir aliments, o els felins, entre els quals es troben alguns dels depredadors més grans.

Dins d'aquesta classe es troben les espècies més evolucionades de la terra, sobretot l'ésser humà, una de les poques que és capaç de modelar el seu entorn per adaptar-lo a les seves necessitats, al capdamunt de la cadena evolutiva. Possiblement és aquesta espècie la que presenti un comportament més complex, sovint influenciat pels sentiments i el raonament, un cas excepcional dins del món dels éssers vius. En aquest sentit, és especialment complex el comportament d'aquesta espècie del que fa a la seva relació amb altres individus o fins i tot amb altres espècies. La relació entre l'ésser humà i altres espècies és un cas únic, ja que no es limita només a una relació de depredació.

Comportamento dos sistemas sociais

A estrutura social é o patrón de relacións, posicións e número de persoas que conforman a organización social dunha poboación, sexa xa un grupo pequeno ou toda unha sociedade. As relacións danse sempre que as persoas se implican en patróns de interacción continuada relativamente estables. As posicións (status social) consisten en lugares recoñecidos na rede de relacións sociais que levan aparelladas expectativas de comportamento, chamadas roles. Normas e regras son impostas para garantir que se viva á altura das expectativas do rol social, e se impoñen sancións positivas e negativas para asegurar que se cumpran. As normas e regras son a expresión observable dos valores dun sistema social particular. Os roles, normas e valores deben integrarse nun sistema para que este sexa completamente funcional.

Unha conduta humana considérase formal cando no comportamento se cumpren unha serie de regras recoñecidas como valiosas nunha comunidade ou sociedade. Nas sociedades occidentais, por exemplo, considérase formal ser explícito, determinado, preciso, serio, puntual. Esta palabra ten a súa base na aplicación, principalmente na conduta, que teñen as persoas con respecto aos seus valores.

Véxase tamén

Outros artigos

• Costume
• Etoloxía
• Psicoloxía

Bibliografía

• Bateson, P. (2017) Behaviour, Development and Evolution. Open Book Publishers, Cambridge. ISBN 978-1-78374-250-9.
• Cao, L. (2014). Behavior Informatics: A New Perspective. IEEE Intelligent Systems (Trends and Controversies), 29(4): 62-80.
• Clemons, E. K. (2008). How Information Changes Consumer Behavior and How Consumer Behavior Determines Corporate Strategy. Journal of Management Information Systems, 25(2), 13-40.
• Dowhan, D. (2013). Hitting Your Target. Marketing Insights, 35(2), 32-38.
• Flint, Jonathan; Greenspan, Ralph J.; Kendler, Kenneth S. (28 de xaneiro de 2010). How Genes Influence Behavior. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-955990-9. 
• Perner, L. (2008), Consumer Behaviour. University of Southern California, Marshall School of Business. Consultado en http://www.consumerpsychologist.com/intro_Consumer_Behavior.html
• Plomin, Robert; DeFries, John C.; Knopik, Valerie S.; Neiderhiser, Jenae M. (24 de setembro de 2012). Behavioral Genetics. Shaun Purcell (Appendix: Statistical Methods in Behavioral Genetics). Worth Publishers. ISBN 978-1-4292-4215-8. Consultado o 4 de setembro de 2013. 
• Szwacka-Mokrzycka, J. (2015). Trends in consumer behaviour changes. Overview of concepts. Acta Scientiarum Polonorum. Oeconomia, 14 (3), 149-156.