Baltasar Porcel

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.

Baltasar Porcel i Pujol, nado en Andratx, Mallorca, en 1937 e finado en Barcelona o 1 de xullo de 2009, foi un escritor, periodista e crítico literario balear, considerado o novelista máis importante das letras catalás da segunda metade do século XX.[1]

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Naceu o 14 de marzo de 1937 na localidade de Andratx (Mallorca), situada na comarca mallorquina de Serra de Tramuntana.

Como escritor publicou unha extensa obra en catalán en todos os xéneros, que se traduciron ao castelán, inglés, francés, italiano, alemán e vietnamita.

Como periodista, colaborou en diversos medios: La Vanguardia, Última Hora e Catalunya Ràdio. Presidiu o Institut Català de la Mediterrània até o ano 2000, organismo fundado por el a instancias da Generalitat de Catalunya. No 2002 obtivo o Premio Nacional de Literatura de Cataluña e no 2007 o Premio de Honra das Letras Catalás, entre outros premios.

Dende 1989 até a súa morte foi o presidente do xurado do Premio Internacional Catalunya. Morre o 1 de xullo de 2009 en Barcelona, con 72 anos, a consecuencia dun tumor cerebral do que se operara tres anos antes.[2]

Obras[editar | editar a fonte]

Novela[editar | editar a fonte]

  • 1961 Solnegre
  • 1963 La lluna i el Cala Llamp
  • 1965 Els escorpins
  • 1968 Els argonautes
  • 1970 Difunts sota els ametllers en flor
  • 1975 Cavalls cap a la fosca
  • 1980 Les pomes d'or
  • 1984 Els dies immortals
  • 1986 Les primaveres i les tardors
  • 1989 El divorci de Berta Barca
  • 1994 Lola i els peixos morts
  • 1997 Ulisses a alta mar
  • 2000 El cor del senglar
  • 2001 L'emperador o l'ull del vent
  • 2004 Olympia a mitjanit

Prosa non de ficción[editar | editar a fonte]

  • 1967 Viatge literari a Mallorca
  • 1967 Arran de mar
  • 1968 Viatge a les Balears menors
  • 1969 Els xuetes
  • 1969 Exercicis més o menys espirituals
  • 1973 Debat català
  • 1977 Diàlegs
  • 1987 Els meus inèdits de Llorenç Villalonga
  • 1990 A totes les illes
  • 1993 Camprodon. Una vall del Pirineu.

Entrevistas[editar | editar a fonte]

  • 2003 L'àguila daurada

Retratos literarios[editar | editar a fonte]

  • 1972 Grans catalans d'ara
  • 2002 El drama i la mar. Entrevista amb Jacint Verdaguer.

Libros de viaxes[editar | editar a fonte]

  • 1971 Crònica d'atabalades navegacions
  • 1977 Camins i ombres
  • 1984 Les illes encantades
  • 1996 Mediterrània. Onatges tumultuosos.

Narrativa breve[editar | editar a fonte]

  • 1979 Reivindicació de la vídua Txing
  • 1982 El misteri de l'alzinar i altres contes
  • 1984 Tots els contes
  • 2002 Les maniobres de l'amor: Tots els contes, 1958-2001

Teatro[editar | editar a fonte]

  • 1959 Els condemnats
  • 1962 La simbomba fosca
  • 1965 Teatre
  • 1981 Els dolços murmuris del mar

Obras completas[editar | editar a fonte]

Teatro representado[editar | editar a fonte]

  • 1960 Els condemnats. València: Teatre Estudi.
  • 1962 La simbomba fosca. Companyia Agrupació Dramàtica de Barcelona.
  • 1962 Èxode. Barcelona: Companyia Teatre Experimental Català.
  • 1965 El general. Grup Sis x Set: Terrassa.
  • 1965 Romanç de cec. Grup Sis x Set: Terrassa.

Guións de ficción difundidos[editar | editar a fonte]

  • El món en català. Televisión.
  • L'espai de Baltasar Porcel. Televisión.
  • Una nit d'estiu. Televisión.
  • L'entrevista impossible, Jacint Verdaguer. Televisión.

Obra escrita orixinalmente noutras linguas[editar | editar a fonte]

  • 1989 Baleares
  • 1994 Viajes expectantes. De Marrakech a Pekín.
  • 2004 Geografías expectantes

Notas[editar | editar a fonte]

Véxase tamén[editar | editar a fonte]

Ligazóns externas[editar | editar a fonte]