Josep Piera

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg

Josep Piera, nado en Beniopa, La Safor, en 1947, é un escritor valenciano, membro da Generació dels 70.

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Comezou a súa obra con poemarios en castelán, inseridos nunha poesía que procura de camiños novos, como Ave Fénix (1971), Qasida (1972) e Natanael (1973). En 1974 publica os seus primeiros poemas en catalán na antoloxía Carn fresca que deu orixe á nova poesía valenciana. En 1976 aparece o seu primeiro poemario catalán, Renou: la pluja ascla els estels. En 1978 publica a súa primeira novela Rondalla del retorn.<

Obra[editar | editar a fonte]

Poesía[editar | editar a fonte]

  • Renou: la pluja ascla els estels, 1976
  • Presoners d'un parèntesi, 1978.
  • Crits baden la tarda melodiosa, 1979.
  • El somriure de l'herba, 1980.
  • Esborranys de la música, 1980.
  • Mel-o-drama. Barcelona, 1981.
  • Brutícia, 1981.
  • Poemes de l'orient d'Al-Andalus, 1983.
  • Maremar, 1985.
  • Dictats d'amors (poesia 1971-1991), 1991,
  • En blau, 1993.
  • En el nom de la mar, 1999.
  • Cants i Encants, 2004.

Narrativa[editar | editar a fonte]

  • Rondalla del retorn, 1978.
  • El cingle verd, 1982.
  • Estiu grec, 1985.
  • Un bellíssim cadàver barroc, 1987.
  • Ací s'acaba tot, 1993.
  • Seduccions de Marràqueix, 1996.
  • El jardí llunyà, 2000.
  • Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, 2001.
  • El temps feliç, 2001.
  • Arran del precipici, 2003.
  • A Jerusalem, 2005.