Josep Piera

Josep Piera, nado en Beniopa, La Safor, en 1947, é un escritor valenciano, membro da Generació dels 70.

Traxectoria

Comezou a súa obra con poemarios en castelán, inseridos nunha poesía que procura de camiños novos, como Ave Fénix (1971), Qasida (1972) e Natanael (1973). En 1974 publica os seus primeiros poemas en catalán na antoloxía Carn fresca que deu orixe á nova poesía valenciana. En 1976 aparece o seu primeiro poemario catalán, Renou: la pluja ascla els estels. En 1978 publica a súa primeira novela Rondalla del retorn.<

Obra

Poesía

• Renou: la pluja ascla els estels, 1976
• Presoners d'un parèntesi, 1978.
• Crits baden la tarda melodiosa, 1979.
• El somriure de l'herba, 1980.
• Esborranys de la música, 1980.
• Mel-o-drama. Barcelona, 1981.
• Brutícia, 1981.
• Poemes de l'orient d'Al-Andalus, 1983.
• Maremar, 1985.
• Dictats d'amors (poesia 1971-1991), 1991,
• En blau, 1993.
• En el nom de la mar, 1999.
• Cants i Encants, 2004.

Narrativa

• Rondalla del retorn, 1978.
• El cingle verd, 1982.
• Estiu grec, 1985.
• Un bellíssim cadàver barroc, 1987.
• Ací s'acaba tot, 1993.
• Seduccions de Marràqueix, 1996.
• El jardí llunyà, 2000.
• Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, 2001.
• El temps feliç, 2001.
• Arran del precipici, 2003.
• A Jerusalem, 2005.