Traducións da Biblia ao catalán
As traducións da Biblia ao catalán remóntanse ao ano 1287, cando Afonso III de Aragón patrocinou a chamada Biblia de Montjuïc, tradución ao catalán dunha versión francesa.[1] En 1313 o dominico mallorquín Romeu Sa Bruguera traduciu o Libro dos Salmos, e traballaba na tradución doutros textos bíblicos co proxecto de facer unha tradución completa.[2] Segundo outra fonte, a Biblia catalá dataría de 1290, por encargo do rei Afonso ao xurista hebreo Jaume de Montjuïc. Deste derivaría o Codex del Palau, que contén os catro evanxeos.[3]
A Biblia valenciana de Bonifaci Ferrer foi traducida a comezos do século XV. Foi revisada polo inquisidor Jaume Borrell e imprimiuse en Valencia en 1478, e foi parcialmente reeditada en 1515. Semella que todos os seus exemplares foron destruídos, agás unha folla que se conserva na Hispanic Society de Nova York.[4]
Exemplos de texto[editar | editar a fonte]
| Tradución | Xénese 1:1–3 | Xoán 3:16 |
|---|---|---|
| Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) | Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir. | Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. |
| Bíblia Evangèlica Catalana (BEC) | En el principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'abisme i l'esperit de Déu planava per damunt les aigües. I Déu digué: "Que hi hagi llum"; i hi hagué llum. | Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna. |
| Bíblia dels monjos de Montserrat (1926-1982) | Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua. Déu digué: «Que hi hagi llum». I hi hagué llum. | Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna. |
| Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana, 1st ed. (1928-1948) | En el principi creà Déu el cel i la terra. I la terra era vastitud i buidor, i la tenebra era damunt la faç de l'abisme, i l'esperit de Déu planava damunt la faç de les aigües. I digué Déu: «Sia llum». I llum fou. | Car tant estimà Déu el món, que donà el Fill unigènit, a fi que tot el qui creu en ell no es perdi, ans tingui vida eterna. |
| Evangelis por Joan F. Mira (2004) | Déu, en efecte, estimà el món de tal manera que li va donar el seu fill únic, a fi que tots els qui confien en ell no desapareguen sinó que tinguen una vida sense fi. | |
| El Gènesi por Frederic Clascar (1915) | Al començament creà Déu el cel i la terra. I la terra era deserta i buida. I la tenebra era damunt la faç de l'abís. I l'esperit de Déu s'estenia damunt la faç de les aigües. I digué Déu: «Sia la llum». I la llum fou. |
Notas[editar | editar a fonte]
- ↑ Carreras i Candi, Primera traducció catalana de la Bíblia, Revista de Bibliografia Catalana, Núm. 7, 1904.
- ↑ José Flores, Historia de la Biblia en España, Clie, 1978, pg. 38, citat a Pau Ortega, Catharland, Provalores, ISBN 8461405358, pg. 37. Utilitza la numeració "I" per al rei Alfons (per les dates, ha de ser el "III" – les discrepàncies de numeració es deuen als diferents regnes).
- ↑ J. Gudiol, 1910, citat per Pedro Puigvert, ¿Cómo llegó la Biblia hasta Nosotros?, Clie, 2010, ISBN 8482675931, pg. 210. Utilitza la numeració "II" per al rei Alfons (per les dates, ha de ser el "III" – les discrepàncies de numeració es deuen als diferents regnes).
- ↑ Puigvert, op. cit., páx. 211.
Véxase tamén[editar | editar a fonte]
 |
Wikimedia Commons ten máis contidos multimedia na categoría: Traducións da Biblia ao catalán  |