Montse Barderi Palau
Montse Barderi Palau | |
---|---|
Nacemento | 1969 |
Lugar de nacemento | Sabadell |
Ocupación | escritora, xornalista e filósofa |
Na rede | |
http://www.montsebarderi.cat/ | |
[ editar datos en Wikidata ] | |
Montse Barderi Palau, nada en Sabadell no ano 1969, é unha escritora, xornalista e filósofa catalá.
Traxectoria[editar | editar a fonte]
É especialista en estudos de xénero e escritora de libros de literatura e de filosofía práctica.
Colabora mensualmente na sección Tribuna de El Punt Avuí e durante 2020 foi columnista mensual de Serra d'Or.
Foi membro da sección Filosofía e Xénero da Universidade de Barcelona e subdirectora con Fina Birulés do X Simposio Internacional de Filósofas IAPH e patroa fundadora da Fundació Maria-Mercè Marçal. Forma parte do proxecto gañador eTwinning 2015 no ámbito europeo de cidades educadoras e en 2019 foi nomeada comisaria do ano Teresa Pàmies pola Institució de las Lletras Catalanes.[1] Foi galardoada co Premio Prudenci Bertrana 2019 pola novela La memòria de l'aigua.[1]
A súa obra foi traducida ao italiano, romanés e portugués.
Obra destacada[editar | editar a fonte]
- «L'origen del teixit: Cecília Vicuña i la poètica precària» (Publicacions UB, 2004)[2]
- «La explotación animal en la obra de Marguerite Yourcenar» (Publicacions UB, 2006)[3]
- Perdre per guanyar (Ara Llibres, 2007 e en Grijalbo en castelán)[4]
- Los arcos del agua (Ediciones B, 2013)
- Marta, mira’m, t’he de dir tantes coses (Ediciones Cumbres, 2015)[5]
- El amor no duele (Urano, 2016)[6][7][8]
- Camí d'anada i tornada, amb Emma Vilarasau (Columna, 2017)[9][10][11]
- Dones Úniques (Columna, 2018)
- La memòria de l'aigua (Columna, setembro 2019)
- Manual d'amor aristotèlic per a dones del segle XXI (Destino Català, 2020)
Premios[editar | editar a fonte]
- 2019, Premio Prudenci Bertrana de novela
Notas[editar | editar a fonte]
- ↑ 1,0 1,1 Rodríguez, Marta (17 de setembro de 2019). "Una novela de Montse Barderi que da voz a las mujeres de origen humilde gana el Bertrana". elpais.com (en castelán). Consultado o 22 de abril de 2021.
- ↑ Fina Birulés & María Isabel Peña Aguado, ed. (2004). "L'origen del teixit: Cecília Vicuña i la poètica precària". Homenatge a Maria Aurèlia Capmany, la passió per la llibertat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
- ↑ Rosa Rius Gatell, ed. (2006). "La explotación animal en la obra de Marguerite Yourcenar". Sobre la guerra y la violencia en el discurso femenino (1914-1989) (en castellà). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
- ↑ Perdre per guanyar. Barcelona: Ara Llibres. 2007.
- ↑ "Un llibre recull els 20 anys de trajectòria de Marta Carrasco". El Punt Avui. 12 de xuño de 2015.
- ↑ El amor no duele. Barcelona: Ediciones Urano. 2016. Arquivado dende o orixinal o 22 de abril de 2021. Consultado o 22 de abril de 2021. Traducido ao italiano, portugués e romanés.
- ↑ Urano, ed. (03/05/2016). "Entrevista a Montse Barderi, autora de 'El amor no duele'". Arquivado dende o orixinal o 22/04/2021. Consultado o 22/04/2021.
- ↑ Mallol Güell, Carla (23.06.2016). "L’amor no fa mal, segons Montse Barderi". Núvol.
- ↑ Camí d'anada i tornada. Barcelona: Edicions Columna. 2017.
- ↑ Planas, Mònica (26 de febreiro de 2017). "Estimada Ella. Estimada Annemarie.". Ara.
Columna ha publicat 'Camí d'anada i tornada'. Les autores, Montse Barderi i Emma Vilarasau, s'han basat en la trajectòria de totes dues dones per ficcionar una relació epistolar mantinguda després d'aquell viatge
- ↑ Escolà, Meritxell (15 de xaneiro de 2017). "De Suïsa a l'Afganistan amb un Ford de divuit cavallas". Ara.
Véxase tamén[editar | editar a fonte]
Ligazóns externas[editar | editar a fonte]
- Ficha en Dialnet
- Sitio oficial Arquivado 22 de abril de 2021 en Wayback Machine.