Montse Barderi Palau

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Montse Barderi Palau
Nacemento1969
Lugar de nacementoSabadell
Ocupaciónescritora, xornalista e filósofa
Na rede
http://www.montsebarderi.cat/
IMDB: nm8732565 Dialnet: 2971333 Editar o valor em Wikidata
editar datos en Wikidata ]

Montse Barderi Palau, nada en Sabadell no ano 1969, é unha escritora, xornalista e filósofa catalá.

Traxectoria[editar | editar a fonte]

É especialista en estudos de xénero e escritora de libros de literatura e de filosofía práctica.

Colabora mensualmente na sección Tribuna de El Punt Avuí e durante 2020 foi columnista mensual de Serra d'Or.

Foi membro da sección Filosofía e Xénero da Universidade de Barcelona e subdirectora con Fina Birulés do X Simposio Internacional de Filósofas IAPH e patroa fundadora da Fundació Maria-Mercè Marçal. Forma parte do proxecto gañador eTwinning 2015 no ámbito europeo de cidades educadoras e en 2019 foi nomeada comisaria do ano Teresa Pàmies pola Institució de las Lletras Catalanes.[1] Foi galardoada co Premio Prudenci Bertrana 2019 pola novela La memòria de l'aigua.[1]

A súa obra foi traducida ao italiano, romanés e portugués.

Obra destacada[editar | editar a fonte]

  • «L'origen del teixit: Cecília Vicuña i la poètica precària» (Publicacions UB, 2004)[2]
  • «La explotación animal en la obra de Marguerite Yourcenar» (Publicacions UB, 2006)[3]
  • Perdre per guanyar (Ara Llibres, 2007 e en Grijalbo en castelán)[4]
  • Los arcos del agua (Ediciones B, 2013)
  • Marta, mira’m, t’he de dir tantes coses (Ediciones Cumbres, 2015)[5]
  • El amor no duele (Urano, 2016)[6][7][8]
  • Camí d'anada i tornada, amb Emma Vilarasau (Columna, 2017)[9][10][11]
  • Dones Úniques (Columna, 2018)
  • La memòria de l'aigua (Columna, setembro 2019)
  • Manual d'amor aristotèlic per a dones del segle XXI (Destino Català, 2020)

Premios[editar | editar a fonte]

  • 2019, Premio Prudenci Bertrana de novela

Notas[editar | editar a fonte]

  1. 1,0 1,1 Rodríguez, Marta (17 de setembro de 2019). "Una novela de Montse Barderi que da voz a las mujeres de origen humilde gana el Bertrana". elpais.com (en castelán). Consultado o 22 de abril de 2021. 
  2. Fina Birulés & María Isabel Peña Aguado, ed. (2004). "L'origen del teixit: Cecília Vicuña i la poètica precària". Homenatge a Maria Aurèlia Capmany, la passió per la llibertat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. 
  3. Rosa Rius Gatell, ed. (2006). "La explotación animal en la obra de Marguerite Yourcenar". Sobre la guerra y la violencia en el discurso femenino (1914-1989) (en castellà). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. 
  4. Perdre per guanyar. Barcelona: Ara Llibres. 2007. 
  5. "Un llibre recull els 20 anys de trajectòria de Marta Carrasco". El Punt Avui. 12 de xuño de 2015. 
  6. El amor no duele. Barcelona: Ediciones Urano. 2016. Arquivado dende o orixinal o 22 de abril de 2021. Consultado o 22 de abril de 2021.  Traducido ao italiano, portugués e romanés.
  7. Urano, ed. (03/05/2016). "Entrevista a Montse Barderi, autora de 'El amor no duele'". Arquivado dende o orixinal o 22/04/2021. Consultado o 22/04/2021. 
  8. Mallol Güell, Carla (23.06.2016). "L’amor no fa mal, segons Montse Barderi". Núvol. 
  9. Camí d'anada i tornada. Barcelona: Edicions Columna. 2017. 
  10. Planas, Mònica (26 de febreiro de 2017). "Estimada Ella. Estimada Annemarie.". Ara. Columna ha publicat 'Camí d'anada i tornada'. Les autores, Montse Barderi i Emma Vilarasau, s'han basat en la trajectòria de totes dues dones per ficcionar una relació epistolar mantinguda després d'aquell viatge 
  11. Escolà, Meritxell (15 de xaneiro de 2017). "De Suïsa a l'Afganistan amb un Ford de divuit cavallas". Ara. 

Véxase tamén[editar | editar a fonte]

Ligazóns externas[editar | editar a fonte]