Marta Pessarrodona

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Infotaula de personaMarta Pessarrodona

(2014) Editar o valor em Wikidata
Nome orixinal(ca) Marta Pessarrodona i Artigues Editar o valor em Wikidata
Biografía
Nacemento18 de novembro de 1941 Editar o valor em Wikidata (82 anos)
Terrasa, España Editar o valor em Wikidata
Datos persoais
País de nacionalidadeEspaña Editar o valor em Wikidata
Actividade
Ocupaciónpoeta , escritora , crítica literaria Editar o valor em Wikidata
Período de actividade1968 Editar o valor em Wikidata -
LinguaLingua catalá e lingua castelá Editar o valor em Wikidata
Premios

IMDB: nm1985135 Dialnet: 225410 Discogs: 2298118 Editar o valor em Wikidata

Marta Pessarrodona i Artigues,[1] nada en Terrasa, Vallés Occidental, o 8 de novembro de 1941,[2] é unha poeta, narradora e crítica literaria catalá.

Tamén cultivou o ensaio e o xénero biográfico. É autora de libros como Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologado per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998).

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Foi lectora de español na Universidade de Nottingham en 1986 e coordinou a Comisión Internacional para a Promoción da Cultura Catalá, por parte do Departamento de Cultura da Generalitat de Cataluña. Tamén viviu en Berlín. Ten varias obras sobre Virginia Woolf e o grupo Bloomsbury e traduciu a Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir e Marguerite Duras.

A súa poesía, ás veces cáustica e algo lapidaria, é realista, sen artificio retórico aparente, a miúdo sentenciosa e irónica, e normalmente nace da meditación ou do recordo, pero con compromiso feminista. Normalmente escribe artigos para Avui e El Temps. En 2007 publicouse unha antoloxía da súa obra poética. En Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hai unha biblioteca dedicada a ela co seu nome.

Traduciu con María Mercè López Casas, Mathias Ledroit e Dolors Perarnau o libro de Claudio Rodríguez Fer Beleza ou barbarie / Bellesa o barbàrie (2019), A tola soñando, en edición bilingüe galego-catalá.

Obra[editar | editar a fonte]

Poesía[editar | editar a fonte]

  • Vuit poemes (1964).
  • Primers dies de 1968 (1968).
  • Setembre 30 (1969).
  • Vida privada (1972).
  • Memòria i Barcelona (1979).
  • A favor meu, nostre (1981).
  • Poemes 1969-1981 (1984).
  • Berlin suite (1985).
  • Homenatge a Walter Benjamin (1988). Barcelona: Columna Edicions.
  • Tria de poemes (1994). Barcelona: Columna Edicions.
  • L'amor a Barcelona (1998). Barcelona: Columna Edicions.
  • Poemes 1969-2007: Antologia (2007). Editorial Meteora.
  • Variacions profanes (2019). Viena Edicions.
  • A favor nostre'. Antologia de poemes i pròleg a cura d'Àngels Gregori (2019). Godall Edicions.

Prosa[editar | editar a fonte]

  • La búsqueda de Elizabeth (1982). (conto). En: Doce relatos de mujeres. Navajo, Ymelda (ed.) . Madrid: Alianza, 147-161.
  • Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
  • Nessa: narracions (1988) Barcelona: Plaza y Janés. Contos
  • Fauna (1994). Barcelona: Thassàlia S.A., Editorial. Novela.
  • Barcelona, una nova ciutat europea (1995)
  • Montserrat Roig: un retrat (1994). Barcelona: Entidad Autónoma del Diario Oficial y de Publicaciones. Biografía.
  • Ever more, ficcions (1995). Barcelona: Península. Edicions 62.
  • Maria Aurèlia Capmany: un retrat (1996). Institut Català de la Dona. Biografía.
  • Frederica Montseny: un retrat (1998). Generalitat de Catalunya.
  • El segle de les dones (2002)
  • Virginia Woolf in the Midlands (2004). Londres. Anglo-Catalan Society.
  • Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (2005). Institut Català de la Dona.
  • Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
  • Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006).
  • Animals i plantes (2010). Editorial Meteora.
  • França 1939. La cultura catalana exiliada (2010). Ara Llibres.
  • (Quasi) tots els contes (2011). Ara Llibres.
  • Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (2013). Ara Llibres.
  • L'exili violeta. Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939 (2014). Editorial Meteora.
  • Jacint Verdaguer. Una biografia (2016). Con Narcís Garolera. Quaderns Crema.

Premios[editar | editar a fonte]

Notas[editar | editar a fonte]

  1. "Marta Pessarrodona i Artigues enciclopèdia.cat". www.enciclopedia.cat (en ct). Consultado o 2021-01-17. 
  2. "Inici". Palau Robert (en catalán). Consultado o 2021-01-17. 
  3. 324cat (2011-02-22). "Marta Pessarrodona i Xavier Mariscal, Premis Nacionals de Cultura". CCMA (en catalán). Consultado o 2021-01-17. 
  4. Nopca, Jordi «Entrevista a M. Pessarrodona». Ara [Barcelona], núm.372, 07-12-2011, p.34
  5. "Marta Pessarrodona, guardonada amb el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes". VilaWeb (en catalán). Consultado o 2021-01-17. 
  6. "Marta Pessarrodona, guardonada amb el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes". VilaWeb (en catalán). Consultado o 2021-01-17. 
  7. culturagalega.org (2020-02-26). "O Centro Pen Galicia galardoa neles traxectorias literarias senlleiras nas outras linguas peninsulares". culturagalega.org (en castelán). Consultado o 2021-01-17.