Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany
	; Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Biografía
Nacemento	(ca) Maria Aurèlia Capmany i Farnés ; 4 de abril de 1943; Barcelona
Morte	2 de outubro de 1991; Barcelona
Deputada provincial de Barcelona
	18 de xullo de 1991 – 2 de outubro de 1991 – Carolina Homar i Cruz (en) →
Deputada provincial de Barcelona
	30 de xullo de 1987 – 17 de xullo de 1991
Deputada provincial de Barcelona
	8 de xuño de 1983 – 29 de xullo de 1987
Concelleira de Barcelona
	1983 – 1991
President of PEN català (en)
	1979 – 1983 ; ← Josep Palau i Fabre – Jordi Sarsanedas →
Datos persoais
Residencia	Barcelona
País de nacionalidade	Española
Educación	Universidade de Barcelona
Actividade
Campo de traballo	Ensaio
Ocupación	Escritora, dramaturga i activista
Partido político	Partit dels Socialistes de Catalunya
Movemento	Realismo literario
Lingua	Lingua catalá e lingua castelá
Obra
	Obras destacables (1947) Necessitem morir (en) ; (1948) El cel no és transparent (en) ; (1967) Un lloc entre els morts (en) ; (1969) Feliçment, jo sóc una dona ;
Familia
Pais	Aureli Capmany i Farrés (en) e Maria Farnés Pagès (en)
Parentes	Eugenia Casanovas i Amat (en) (tia-avó (pt) ); Sebastià Farnés i Badó (en) (avó materno)
	Premios (1983) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil (en) ; (1982) Creu de Sant Jordi; (1968) Prêmio Sant Jordi de romance (pt) , premiado polo traballo Un lloc entre els morts (en) ; (1957) Premi Josep Yxart (pt) , premiado polo traballo Cita de narradors (pt) ; (1948) Prêmio Sant Jordi de romance (pt) , premiado polo traballo El cel no és transparent (en) ;
Páxina web	fmac.org

Maria Aurèlia Capmany i Farnés, nada en Barcelona o 3 de agosto de 1918 e finada na mesma cidade o 2 de outubro de 1991, foi unha novelista, dramaturga e ensaísta catalá. Foi tamén unha destacada feminista, activista cultural e antifranquista.^[1]

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Neta do intelectual Sebastià Farnés, autor da Paremiología catalá comparada, e filla de Aureli Capmany, folclorista e colaborador en revistas infantís, pasou a súa mocidade no piso da familia xunto á Rambla de Barcelona. Estudou no Instituto-Escola da Xeneralidade e licenciouse en Filosofía na Universidade de Barcelona da posguerra.^[2]

Practicou a docencia durante as décadas de 1940 e 1950 no Instituto Albéniz de Badalona e na Escola Isabel de Villena de Barcelona. Tamén traballou gravando vidro, oficio que aprendera na súa época de universitaria.^[2]

Coa súa primeira novela Necessitem morir (publicada en 1952) quedou finalista do premio Joanot Martorell de 1947, premio que gañou ao ano seguinte co El cel no és transparent. O seu prestixio como narradora chegoulle con novelas como Betúlia, El gust de la pols e Un lloc entre els morts, este última premio Sant Jordi de 1968. En 1981 recibiu o Premio Ramon Fuster, outorgado polo Colexio Oficial de Doutores e Licenciados en Filosofía e Letras e en Ciencias de Cataluña, e en 1983 gañou o Premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil e Xuvenil co El malefici de de la reina d'Hongria.^[4]

Foi unha das escritoras catalás máis polifacéticas, xa que ademais da narrativa dedicouse á tradución; cultivou o teatro, o ensaio e outros xéneros literarios.

No campo da dramaturxia, fundou (1959) xunto a Ricard Salvat a Escola de Arte Dramática Adrià Gual. Exerceu de profesora, de actriz e de directora. Ademais, estreou obras propias, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret foi un destacado avogado dos obreiros de Cataluña que morreu asasinado en 1920.

Como ensaísta sobresae polas súas obras sobre a situación da muller, sobre todo con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. En 1968, prologou a edición catalá de El segon sexe, a obra de Simone de Beauvoir.^[5] Foi columnista de Diario Femenino.^[6] En 1970 publica, con Carmen Alcalde, El feminismo ibérico, que foi un estudo histórico do feminismo en España.^[7]

Tamén dedicou numerosos artigos a diversos aspectos da cultura e da sociedade catalá. Así mesmo, destacan os seus libros de memorias Pedra de toc (1 e 2), Mala memòria, e Això era i no era.

Participou e interveu no "Míting da Llibertat" (22 de xuño de 1976) e no proceso constituínte do Partit Socialista de Catalunya-Congrés (novembro de 1976).

Foi rexedora e responsable das áreas de Cultura e de Edicións no Concello de Barcelona durante as primeiras lexislaturas polo Partido dos Socialistas de Cataluña (PSC), e membro da Deputación de Barcelona desde o 1983 até á súa morte.^[2] Foi tamén membro da Asociación de Escritores en Lingua Catalá, e presidenta do Centro Català do Pen Club.

Faleceu tras unha longa enfermidade o 2 de outubro de 1991 na cidade de Barcelona e foi incinerada no Cemiterio de Collserola.^[8]

Obras[editar | editar a fonte]

Obras completes[editar | editar a fonte]

Obra completa (7 volumes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edición a cargo de Guillem-Jordi Graells)

Realizou unha ampla e frutífera obra en varios xéneros:^[9]

Novela[editar | editar a fonte]

Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: A Magrana, 1987
Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa breve[editar | editar a fonte]

Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952
Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971
Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (con Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988
Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
De veu a veu: contes i narracions. [con Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Literatura infantil[editar | editar a fonte]

Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatro[editar | editar a fonte]

Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Preguntes i respostes sobre a vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut do Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensaio[editar | editar a fonte]

Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho e Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [fotografies de A. Bastei]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia si, dia no: apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalá, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Edicións 99, 1973
El comportamento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i a Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadía de Montserrat, 1978
Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
Que diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietarios e memorias[editar | editar a fonte]

Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Cómic[editar | editar a fonte]

Dona, doneta, donota (con Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Guións[editar | editar a fonte]

L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978
La nina. TV, 1977-1978 [baseado en Casa de nines d'Ibsen).
Tereseta-que-baixava-les-escales. TV, 1977-1978 [baseado no conto homónimo de Salvador Espriu]
Aquesta nit non vindrem a sopar. TV, 1978 – 1979
La nit catalana. TV, 1978-1979
Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casset (1979).
Les nits de la tieta Rosa. TV, 1980

Traducións[editar | editar a fonte]

Do francés[editar | editar a fonte]

BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic. [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
LAFONT, Robert: Història da literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À a recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [con Jaume Vidal Alcover]
SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Do italiano[editar | editar a fonte]

CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio do bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
PAVESE, Cesar: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut do Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache dei poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
PRATOLINI, Vasco: Metel·o [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966

Do inglés[editar | editar a fonte]

CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Fontes bibliográficas e documentais[editar | editar a fonte]

Caampillo, Maria i Casteláns, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català do Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Xornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i doa d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut do Teatre.
(1992). “A narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p.. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. A novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. A novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”,Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. XI-XXII.
(2000). “L producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, p. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. p. 25-37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat á biblioteca da Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografías de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de Dóaa.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, p. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)^[10]

Notas[editar | editar a fonte]

↑ Dale May 2000, pp. 92-99.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 "Maria Aurèlia Capmany Farnés". Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA vía OTRS). Arquivado dende o orixinal o 22 de abril de 2016. Consultado o 19 de abril de 2016.
↑ Art Públic. Ajuntament de Barcelona (ed.). "Contrapunt. Contrapunto. Homenaje a María Aurelia Capmany" (en castelá).
↑ Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.
↑ Nielfa Cristóbal (2003), p. 286
↑ Nielfa Cristóbal (2003), p. 287
↑ Nielfa Cristóbal (2003), p. 288
↑ Find a grave (ed.). "Maria Aurèlia Capmany". Consultado o 19 de abril de 2016.
↑ Palau Vergés,Montserrat. Diccionari Biogràfic de Dones, ed. "Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista". Arquivado dende o orixinal o 20 de outubro de 2013. Consultado o 19 de abril de 2016.
↑ Article a NotíciesTGN (ed.). ""L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena"." (en catalán). Arquivado dende o orixinal o 28 de xuño de 2013. Consultado o 21 de abril de 2016.

Bibliografía[editar | editar a fonte]

Dale May, Barbara (2000). Barcelona:Anthropos, ed. “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volumen VI (en catalán/gallego/vasco.).
Nielfa Cristóbal, Gloria (2003). "El debate feminista durante el franquismo". En Nielfa Cristóbal, Gloria. Mujeres y hombres en la España franquista: sociedad, economía, política, cultura (en castelán). Madrid: Editorial Complutense. pp. 26–298. ISBN 84-7491-745-X.

Véxase tamén[editar | editar a fonte]

Ligazóns externas[editar | editar a fonte]

[FOOTNOTEDale_May200092-99-1] Dale May 2000, pp. 92-99.

[DbD-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 "Maria Aurèlia Capmany Farnés". Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA vía OTRS). Arquivado dende o orixinal o 22 de abril de 2016. Consultado o 19 de abril de 2016.

[3] Art Públic. Ajuntament de Barcelona (ed.). "Contrapunt. Contrapunto. Homenaje a María Aurelia Capmany" (en castelá).

[4] Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.

[5] Nielfa Cristóbal (2003), p. 286

[6] Nielfa Cristóbal (2003), p. 287

[7] Nielfa Cristóbal (2003), p. 288

[8] Find a grave (ed.). "Maria Aurèlia Capmany". Consultado o 19 de abril de 2016.

[9] Palau Vergés,Montserrat. Diccionari Biogràfic de Dones, ed. "Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista". Arquivado dende o orixinal o 20 de outubro de 2013. Consultado o 19 de abril de 2016.

[10] Article a NotíciesTGN (ed.). ""L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena"." (en catalán). Arquivado dende o orixinal o 28 de xuño de 2013. Consultado o 21 de abril de 2016.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]