Maria Aurèlia Capmany

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Saltar ata a navegación Saltar á procura
Maria Aurèlia Capmany
MACapmany.jpg
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Nome completoMaria Aurèlia Capmany i Farnés
Nacemento4 de abril de 1943
 Barcelona
Falecemento2 de outubro de 1991
 Barcelona
NacionalidadeEspañola
Alma máterUniversidade de Barcelona
OcupaciónEscritora, dramaturga i activista
PaiAureli Capmany i Farrés
PremiosCreu de Sant Jordi
editar datos en Wikidata ]

Maria Aurèlia Capmany i Farnés, nada en Barcelona o 3 de agosto de 1918 e finada na mesma cidade o 2 de outubro de 1991, foi unha novelista, dramaturga e ensaísta catalá. Foi tamén unha destacada feminista, activista cultural e antifranquista.[1]

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Neta do intelectual Sebastià Farnés, autor da Paremiología catalá comparada, e filla de Aureli Capmany, folclorista e colaborador en revistas infantís, pasou a súa mocidade no piso da familia xunto á Rambla de Barcelona. Estudou no Instituto-Escola da Xeneralidade e licenciouse en Filosofía na Universidade de Barcelona da posguerra.[2]

Maria Aurèlia Capmany aos 3 anos, co seu irmán Jordi.
Tributo Contrapunt para Aurelia Capmany en Barcelona (Escultor Ferran Soriano, ano 1992).[3]

Practicou a docencia durante as décadas de 1940 e 1950 no Instituto Albéniz de Badalona e na Escola Isabel de Villena de Barcelona. Tamén traballou gravando vidro, oficio que aprendera na súa época de universitaria.[2]

Coa súa primeira novela Necessitem morir (publicada en 1952) quedou finalista do premio Joanot Martorell de 1947, premio que gañou ao ano seguinte co El cel no és transparent. O seu prestixio como narradora chegoulle con novelas como Betúlia, El gust de la pols e Un lloc entre els morts, este última premio Sant Jordi de 1968. En 1981 recibiu o Premio Ramon Fuster, outorgado polo Colexio Oficial de Doutores e Licenciados en Filosofía e Letras e en Ciencias de Cataluña, e en 1983 gañou o Premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil e Xuvenil co El malefici de de la reina d'Hongria.[4]

Foi unha das escritoras catalás máis polifacéticas, xa que ademais da narrativa dedicouse á tradución; cultivou o teatro, o ensaio e outros xéneros literarios.

No campo da dramaturxia, fundou (1959) xunto a Ricard Salvat a Escola de Arte Dramática Adrià Gual. Exerceu de profesora, de actriz e de directora. Ademais, estreou obras propias, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret foi un destacado avogado dos obreiros de Cataluña que morreu asasinado en 1920.

Como ensaísta sobresae polas súas obras sobre a situación da muller, sobre todo con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. Tamén dedicou numerosos artigos a diversos aspectos da cultura e da sociedade catalá. Así mesmo, destacan os seus libros de memorias Pedra de toc (1 e 2), Mala memòria, e Això era i no era.

Participou e interveu no "Míting da Llibertat" (22 de xuño de 1976) e no proceso constituínte do Partit Socialista de Catalunya-Congrés (novembro de 1976).

Foi rexedora e responsable das áreas de Cultura e de Edicións no Concello de Barcelona durante as primeiras lexislaturas polo Partido dos Socialistas de Cataluña (PSC), e membro da Deputación de Barcelona desde o 1983 até á súa morte.[2] Foi tamén membro da Asociación de Escritores en Lingua Catalá, e presidenta do Centro Català do Pen Club.

Faleceu tras unha longa enfermidade o 2 de outubro de 1991 na cidade de Barcelona e foi incinerada no Cemiterio de Collserola.[5]

Obras[editar | editar a fonte]

Obras completes[editar | editar a fonte]

  • Obra completa (7 volumes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edición a cargo de Guillem-Jordi Graells)

Realizou unha ampla e frutífera obra en varios xéneros:[6]

Novela[editar | editar a fonte]

  • Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
  • L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
  • Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
  • Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
  • Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
  • Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
  • El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
  • La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
  • El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
  • Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
  • Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
  • Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
  • Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
  • El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: A Magrana, 1987
  • Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
  • Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
  • El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa breve[editar | editar a fonte]

  • Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952
  • Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
  • Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971
  • Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
  • Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (con Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988
  • Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
  • De veu a veu: contes i narracions. [con Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Literatura infantil[editar | editar a fonte]

  • Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
  • Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
  • L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
  • Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
  • El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
  • Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
  • La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatro[editar | editar a fonte]

  • Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
  • Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
  • Preguntes i respostes sobre a vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut do Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
  • L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
  • El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
  • Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
  • Ca, barret! [con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensaio[editar | editar a fonte]

  • Cita de narradors (conManuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
  • Historias de Barcelona [fotografies de A. Bastei]. Barcelona: Barrigotic, 1963
  • La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
  • Dia si, dia no: apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
  • La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
  • Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
  • La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
  • El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
  • De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
  • Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
  • El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
  • Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalá, Universitat de Barcelona, 1973
  • Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Edicións 99, 1973
  • El comportamento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
  • La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
  • La dona i a Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
  • Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
  • Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
  • Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
  • En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
  • Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
  • Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
  • Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
  • Que diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
  • Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietarios e memorias[editar | editar a fonte]

  • Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
  • Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
  • Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
  • Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Cómic[editar | editar a fonte]

  • Dona, doneta, donota (con Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Guións[editar | editar a fonte]

  • L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978
  • La nina. TV, 1977-1978 [baseado en Casa de nines d'Ibsen).
  • Tereseta-que-baixava-les-escales. TV, 1977-1978 [baseado no conto homónimo de Salvador Espriu]
  • Aquesta nit non vindrem a sopar. TV, 1978 – 1979
  • La nit catalana. TV, 1978-1979
  • Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
  • Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casset (1979).
  • Les nits de la tieta Rosa. TV, 1980

Traducións[editar | editar a fonte]

Do francés[editar | editar a fonte]

  • BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
  • DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic. [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
  • FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
  • KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
  • LAFONT, Robert: Història da literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
  • PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À a recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [con Jaume Vidal Alcover]
  • SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
  • SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
  • SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
  • SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
  • SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
  • SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
  • SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
  • STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
  • VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
  • VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Do italiano[editar | editar a fonte]

  • CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
  • CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio do bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
  • CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
  • LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
  • PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
  • PAVESE, Cesar: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
  • PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut do Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
  • PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache dei poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
  • PRATOLINI, Vasco: Metel·o [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
  • VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966

Do inglés[editar | editar a fonte]

  • CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Fontes bibliográficas e documentais[editar | editar a fonte]

  • Caampillo, Maria i Casteláns, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
  • DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
  • DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
  • DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
  • DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català do Pen Club.
  • DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
  • DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Xornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
  • Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i doa d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
  • Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
  • (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
  • (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut do Teatre.
  • (1992). “A narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p.. 95-128.
  • (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. A novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. IX-XXVIII.
  • (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. IX-XXIII.
  • (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. A novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. XI-XXIII.
  • (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. XI-XXV.
  • (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. XI-XXXVIII.
  • (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”,Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. XI-XXII.
  • (2000). “L producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, p. V-XII.
  • Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, p. 89-122.
  • Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. p. 25-37.
  • Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat á biblioteca da Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
  • Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
  • Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
  • Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
  • Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de Dóaa.
  • Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
  • Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
  • Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, p. 7-31.
  • Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)[7]

Notas[editar | editar a fonte]

  1. Dale May 2000, pp. 92-99.
  2. 2,0 2,1 2,2 "Maria Aurèlia Capmany Farnés". Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA vía OTRS). Consultado o 19 de abril de 2016. 
  3. Art Públic. Ajuntament de Barcelona (ed.). "Contrapunt. Contrapunto. Homenaje a María Aurelia Capmany" (en castelá). 
  4. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.
  5. Find a grave (ed.). "Maria Aurèlia Capmany". Consultado o 19 de abril de 2016. 
  6. Palau Vergés,Montserrat. Diccionari Biogràfic de Dones, ed. "Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista". Consultado o 19 de abril de 2016. 
  7. Article a NotíciesTGN (ed.). ""L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena"." (en catalán). Arquivado dende o orixinal o 28 de xuño de 2013. Consultado o 21 de abril de 2016. 

Bibliografía[editar | editar a fonte]

  • Dale May, Barbara (2000). Barcelona:Anthropos, ed. “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volumen VI (en catalán/gallego/vasco.). 

Véxase tamén[editar | editar a fonte]

Ligazóns externas[editar | editar a fonte]