Decretos de Nueva Planta

Portada dun dos Decretos de Nueva Planta, que prohibía o uso da lingua catalá na administración de xustiza de Cataluña.

Os Decretos de Nueva Planta son un conxunto de decretos asinados polo rei Filipe V despois da Guerra de Sucesión, en virtude dos cales abolíanse os Foros e Constitucións dos territorios da Coroa de Aragón e cambiábase a organización territorial da Monarquía Hispánica. Formalmente son unha serie de Cédulas Reais que estableceron unha «nova pranta» das Reais Audiencias dos territorios da Coroa de Aragón e da Coroa de Castela. Todos eles veñen precedidos dunha abolición das institucións propias:

• Reinos de València e Aragón: 29 de xuño de 1707.
• Mallorca e as Pitiusas: 28 de novembro de 1715.
• Principado de Cataluña: 16 de xaneiro de 1716.

O 13 de abril de 1711 promulgouse un segundo decreto en Aragón que restablecía parte do dereito aragonés e regulaba unha nova organización da Audiencia de Zaragoza. A primeira reivindicación da Coroa de Aragón respecto á situación anterior á Nueva Planta foi o memorial de agravios denominado Representació (1760). Os Decretos de Nueva Planta significaron a fin das institucións propias dos países da Coroa de Aragón, se ben xa foran perdendo a súa influencia real durante os sucesivos reinados da Casa de Habsburgo.

Precedentes

A ocupación militar da Coroa de Aragón e a consecuente aplicación dos Decretos de Nueva Planta representaron a aplicación dos plans do Memorial Secreto de Gaspar de Guzmán, conde-duque de Olivares, ao rei, para "reducir estos reinos de qué se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia" (1625). Cos Decretos de Nueva Planta, o primeiro rei da casa de Borbón seguíu, por outra banda, a política aplicada a Cataluña do Norte polos seus antepasados desde o Tratado dos Pirineus e a concepción absolutista do poder da monarquía.

Consecuencias xurídicas

Constitucións de Catalunya publicadas en 1704 en virtude do Capítol de cort LXXXII aprobado nas Cortes Catalanas celebradas en Barcelona entre 1701-1702.

Os Decretos de Nueva Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotsmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que no nominalment continuaren existint.

Amb els Decrets de Nova Planta també desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques, ara només dins la Corona d'Aragó: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del Regne de Mallorca, en què el Gran i General Consell tenia competències pròpies de les Corts que aquest regne no tenia.

Els Decrets de Nova Planta suposaren la mort jurídica dels territoris de la Corona d'Aragó com a entitats amb personalitat pròpia perquè quedaren sumits dins el maremàgnum castellanitzador i provocaren l'afebliment de la consciència nacional. Així mateix, no només s'aconseguí la desaparició de les estructures polítiques peculiars i pròpies d'aquestos països, sinó que començà la batalla política contra el català a tots els nivells, sense oblidar l'Església, la qual va arribar al sinistre que ja el 1730 l'arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.

Tot plegat suposà la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i la dependència dels aparells polítics castellans, a banda que s'imposà l'autoritat reial, per damunt de la legal.

Imposició d'un model polític

Aquests decrets prenen França com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la Corona d'Aragó pel seu suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

Castell de Cardona, darrer reducte de la resistència catalana a la invasió de 1715

Amb aquests decrets es començà a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics com administratius, ja que fins a eixe moment Espanya només era un conjunt de diversos països en els quals, des dels reis Catòlics, regnava el mateix monarca. El següent moment i definitiu seria a la dècada de 1830, amb la creació de l'estat-nació espanyol pel liberalisme centralista.

• El decret de Nova Planta del Regne de València i l'Aragó significà la fi de tot el sistema legislatiu i polític valencià i aragonès: els furs de València i d'Aragó i les Corts Valencianes i les Corts d'Aragó foren substituïts per les lleis i el règim polític de Castella. Els funcionaris es van començar a nomenar des de Madrid, el valencià hi va ser prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació. A diferència d'altres territoris de la Corona d'Aragó, en el cas valencià, es va abolir fins i tot el dret civil. L'Aragó també va perdre les seues lleis, i la llengua, l'aragonès, val a dir que en aquella època ja es trobava en un avançat procés d'assimilació pel castellà en la part sud d'aquest regne i en les comarques interiors del País Valencià, fins aleshores de parla aragonesa.

Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV

L'Estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les Intendències provincials, seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents.

Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, origen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei. El sistema de Consells dels reis Habsburgs fou abolit, excepte el Consejo de Castilla, que centralitzà el poder i on la Corona d'Aragó en conjunt tingué menys representació que Galícia, Astúries i Navarra per separat. Es crearen també unes Corts úniques per a tot el territori, amb seu a Madrid. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme però no tenien poder davant el poder absolut del rei borbó.

Imposició d'una llengua

El Decret de Nova Planta, prohibeix l'ús de la llengua catalana a l'Administració de justícia de Catalunya:

"Les causes a la Real Audiència se substanciaran en llengua castellana".

Instrucció secreta redactada per l'Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya:

"Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades, i dissimulades per a que s'aconsegueixi l'efecte sense que es notin els esforços.

Abolició del dret foral

No s'abolí a tots els regnes tot el dret foral, atès que en alguns, com el de Mallorca, s'abolí només el dret polític i administratiu i no el penal, el processal ni el privat. En el cas del regne d'Aragó, on hi hagué dos Decrets de Nova Planta, un el 1707 i l'altre el 1710, amb el segon es restaurà el dret privat que s'havia abolit amb el primer. Tampoc no perdé el dret privat el Principat de Catalunya. Així que, tan sols perdé aquest dret el regne de València juntament amb tots els altres drets.

De fet, l'article 42 del Decret per al Principat de Catalunya diu textualment: "En tot el que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell." significà la prevalència del Dret Civil Català, doncs en el capítols anteriors no es parla pas d'aquest (Joaquim de Camps i Arboix.- El Decret de Nova Planta. - Rafael Dalmau, editor, Barcelona 2005, pag 35 i ss.)

Abolició de les institucions catalanes

• El decret de Nova Planta de Catalunya abolia la Diputació del General, les Corts Catalanes, el Consell de Cent, etc. Substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i en desapareixien les tradicionals vegueries. S'hi establia el cadastre, per gravar propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comerç i la indústria. Igualment, el castellà hi passava a ser llengua oficial, especialment de l'escola i els jutjats. També es van tancar les universitats catalanes, que havien donat suport a Arxiduc Carles d'Àustria, i es creava la Universitat de Cervera.

Els Decrets de Nova Planta suposaren l'abolició de fet de les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions de 1585).

• El decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses (d'acord amb el Tractat d'Utrecht, després de la Guerra de Successió, Menorca passà a dependre de la Corona Britànica) abolia totes les institucions mallorquines, com el Gran i General Consell. A més s'implantà el nom romà de Palma a la Ciutat de Mallorca.

Vegeu també

• Furs
  • Furs de València
  • Furs d'Aragó
• Corts Catalanes
• Constitucions catalanes
• Tercera Guerra Carlina
• Guerra de Successió Espanyola
• Drets històrics

Ligazóns externas

• Reproducció en facsícmil del Decret de Catalunya, Ministeri de Cultura espanyol.
• Digitalització del Decret (reedició de 1775 a Girona)
• Les causes de la situació actual del català en el món del dret
• Històries de Catalunya: Decret de Nova Planta (1716)
• Històries de Catalunya: L'ocupació de Catalunya