Aurelia Arkotxa

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Infotaula de personaAurelia Arkotxa

Editar o valor em Wikidata
Nome orixinal(eu) Aurelia Arkotxa
(fr) Aurélie Arcocha Editar o valor em Wikidata
Biografía
Nacemento7 de xullo de 1999 Editar o valor em Wikidata (24 anos)
Saint-Étienne-de-Baïgorry, Francia Editar o valor em Wikidata
Datos persoais
País de nacionalidadeFrancia Editar o valor em Wikidata
EducaciónUniversité Bordeaux Montaigne (pt) Traducir Editar o valor em Wikidata
Director de teseJean Haritschelhar Editar o valor em Wikidata
Actividade
Campo de traballoPoesía Editar o valor em Wikidata
Ocupaciónpoeta , filóloga , escritora , profesora universitaria Editar o valor em Wikidata
LinguaLingua éuscara, lingua francesa e lingua castelá Editar o valor em Wikidata
Obra
DoutorandoIxabel Etxeberria (en) Traducir Editar o valor em Wikidata

Inguma: aurelia-arkotxa-scarcia Literaturaren Zubitegia: 2

Aurelia Arkotxa Mortalena, nada o 3 de outubro de 1953 en Baigorri, Baixa Navarra, é unha escritora e académica vasca.

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Graduouse na Universidade de Bordeaux e no ASJU cunha tese sobre a obra de Gabriel Aresti. Ensina cultura clásica na Universidade de Bayonne; foi co-fundadora dunha revista literaria e dun xornal. Investiga a lingua vasca e os seus textos con IKER no Centro nacional de investigación científica; é directora da revista Lapurdum.

Dende 2003 é asociada da Academia vasca, académica dende 2007, e vicepresidenta dende o 3 de novembro de 2009[1][2]

Obras[editar | editar a fonte]

Poesía
  • Atari ahantziak, 1993, Pamiela.
Novela
Ensaio
  • Bazterrez, 2009, Euskaltzaindia.
Investigacións
  • Xabier Lete, un poète engagé sous le franquisme, une conception de la finalité du langage poétique, 1980.
  • Imaginaire et poésie dans Maldan behera de Gabriel Aresti (1933–1975), éditions ASJU, Donostia-Saint-Sébastien, 1993.
  • Euskal kritika gaur, en colaboración con Mari Jose Olaziregi, Eusko Ikaskuntza, Donostia, 2002[3].
  • Euskal gramatikari eta literaturari buruzko ikerketak XXI. mendearen atarian, en colaboración con Lurdes Otaegi, Euskaltzaindia, Iker, Bilbao, 2003.
Outras obras
  • Pensées, études et voyages de 1835. Antoine D'Abbadie en colaboración con Patri Urkizu e Fermin Arkotxa, Euskaltzaindia, 1997, 486 páxinas.
  • El taller del escritor, génesis y edición de textos en colaboración con Javier Lluch e Mari Jose Olaziregi, ouvrage collectif, UPV, Vitoria-Gasteiz.
  • Histoire littéraire des textes basques XVI-XVIIème siècle [4]. en colaboración con Bernard Oyharçabal, éditions Utriusque Vasconiae, Donostia-San Sebastián.
Artigos
  • En colaboración con Bernard Oyharçabal, CNRS
    • Changements et variantes dans la versification basque du XVIIème siècle[5], 2008, Baiona.
    • Desarrollo y edición de las letras septentrionales, Center for Basque Studies-Université du Nevada à Reno.
    • Las primicias de las letras vascas, Center for Basque Studies-University of Nevada, Reno.
  • L’Art Poétique basque d’Oihenart (1665), 2005, Université de Pau et des Pays de l’Adour, Bayonne, 209-245.
  • Les Linguæ Vasconum Primitiæ de Bernard Dechepare (Bordeaux, 1545), 2003, Agen, 117-132.
  • L’enseignement du français à travers la traduction en basque des fables de La Fontaine au XIXème siècle: Archu (1948), Goyhetche (1852)[6], 2006, Begoña Bilbao.
  • Del lamento por la muerte de Ricardo Arregi, ouvrage collectif Cien años de poesía vasca, ed.: Joana Sabadell-Nieta, Jon Kortazar, Lucia Fraga, José Paz-Gago, éditions Peter Lang, 451-460.
  • Fables traduites en basque en Pays basque de France au XIXe siècle : Archu (1848) Goyhetche (1852), 2006, Montpellier.
  • Writing in Basque and in French in the Global Frame, 2008, Center for Basque Studies, Universidade de Nevada, Reno (USA).
  • Vision des Pyrénées à travers quelques textes basques (XIXème-XXème), 2008, Pamplona.
  • Analyse paratextuelle du Linguae Vasconum Primitiae (1545) de Bernard Etchepare, 2007, Universidade do País Vasco, Vitoria-Gasteiz.
  • Dossier génétique de Mimodramak & Ikonoak du poète Juan Mari Lekuona, Vitoria-Gasteiz.
  • En collaboration avec François Mimiague : La société basque et la mer affrontée Expression littéraire de la représentation du risque au début du XVIIe siècle, 2008, Clermont-Ferrand.
Poemas
Outros traballos
  • Siglo XVI: Las primicias de las letras vascas, Arcocha-Scarcia A., Oyharçabal B., Historia de la literatura vasca, 2009.
  • Siglo XVII: Desarollo y edición de las lettres vascas septentrionales, Arcocha-Scarcia A., Oyharçabal B., Historia de la literatura vasca, 2009.
  • Thématique maritime et variations transtextuelles sur le motif de la tempête en mer dans les lettres basques des XVI - XVIIIe siècles.
  • Eguiatéguy, lecteur de Ioannes Etcheberri de Ciboure, Lapurdum IX, IX, 2004.
  • Manuscrits relatifs aux fables de La Fontaine et de Florian traduites et adaptées du français au basque labourdin par Martin Goyhetche (1791-1859), Lapurdum VIII - Euskal ikerketen aldizkaria, VIII, 2003, 25-83.
  • La tempête en mer dans la littérature d'expression basque des XVIIe et XVIIIe siècles, Zainak - "Cuadernos de Sección. Antropología-Etnografía", 21,2002, 269-278.
  • La mirada malévola de la luna en "La ahijada" de J. Mirande (1925-1972), 2000, 312-331.
  • Géotemporalité de l'enfer dans le "Guero" de Pedro de Axular, Lapurdum IV - Numéro spécial : Euskal literatura Axularren aroan, IV, 1999, 95-104.
  • "Ternuaco Penac" deitu idazkiaz zenbait ohar, Lapurdum Revue d'études basques, III (1998) 103-123.
  • Bidaia-Ikuspenak A. Abbadiaren 1835eko Karnetean.
  • Mirande eta Thanatos : Heriotz heroikoa, 1997, 17-36.
  • Arestiren hiri mitikoak, Hegats - Literatur aldizkaria, 15/16, 1997, 65-78.
  • L'Orient comme virtualité dans le carnet de 1835 d'A. d'Abbadie, Lapurdum -Etudes basques, II,1997, 83-91.
  • Un texte inédit de René Lafon et Gil Reicher sur le "Linguae Vasconum Primitiae" (1545), Lapurdum - Revue d'études basques, 1, 1996, 87-119.
  • Bultzi-leiotik espazio-denboraren korropiloetan.
  • Oihenarten amodiozko poesien azterketa konparatiboa, Iker : Oihenarten Laugarren Mendeurrena, 1992, Quatrième Centenaire d'Oihenart (1992), 8, 1994, 401-450.
  • "Maldan behera"ren irakurketa baten inguruan, Hegats - Euskal literatur aldizkaria, 4, 1991, 145-154.

Notas[editar | editar a fonte]

  1. "Aurelia Arkotxa has been named a full member of the Basque Academy. Basque Literature Portal". www.basqueliterature.com. Arquivado dende o orixinal o 17 de febreiro de 2017. Consultado o 21 de setembro de 2016. 
  2. "Annual Report" (PDF). Royal Academy of the Basque Language. 2007. 
  3. Ombres et lumières de la critique basque Arquivado 04 de marzo de 2016 en Wayback Machine. de Mari Jose Olaziregi
  4. Euskal testuen literatur historia, XVI eta XVII. mendeetan en vasco
  5. Aldaketaren aldaerak XVII. Mendeko bertsugintzan en vasco.
  6. Alegia euskarazkoa Frantziako Euskal Herrian 19. mendean. Bi etsenplu : Archu (1848) , Goyhetche (1852) en vasco