Alaterno

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Alaterno

Alaterno (Rhamnus alaternus)
Clasificación científica
Superreino: Eukaryota
Reino: Plantae
Subreino: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clase: Magnoliopsida
Orde: Rosales
Familia: Rhamnaceae
Subfamilia: Rhamneae
Xénero: Rhamnus
Especie: R. alaternus
Nome binomial
Rhamnus alaternus
L.

O alaterno[1] (Rhamnus alaternus) é un arbusto perenne da familia das rannáceas, con follas coriáceas que presentan sempre cor verde, as flores presentan catro pétalos e son fortemente olorosas e o froito é unha drupa negra e zumarenta. Típico da garriga propia da vexetación mediterránea, sobre todo frecuente por entre as aciñeiras, é moi resistente á seca.

Existen dúas subespecies

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia

Propiedades[editar | editar a fonte]

Os seus froitos teñen propiedades medicinais e poden utilizarse con precaución coma laxante.

Emprégase coma purgante, laxante, adstrinxente.[2]

Taxonomía[editar | editar a fonte]

Rhamnus alaternus foi descrita por Carl von Linné e publicado en Species Plantarum 1: 193–194, no ano 1753.[3]

Citoloxía

Número de cromosomas de Rhamnus alaternus (Fam. Rhamnaceae) e táxones infraespecíficos: 2n=24[4]

Subespecies

Ten tres subespecies:

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire
  • Rhamnus alaternus L. subsp. pendula (Pamp.) Jafri
Sinonimia
  • Rhamnus clusii Willd.
  • Rhamnus myrtifolia Willk.[5]
  • Alaternus angustifolia Mill.
  • Alaternus balearica Duhamel ex Steud.
  • Alaternus glabra Mill.
  • Alaternus hispanicus Steud.
  • Alaternus latifolia Mill.
  • Alaternus phylica Mill.
  • Alaternus rotundifolia Steud.
  • Alaternus variegata Steud.
  • Rhamnus alaternus var. angustifolia DC.
  • Rhamnus alaternus var. hispanica DC.
  • Rhamnus alaternus var. vulgaris DC.[6]

Notas[editar | editar a fonte]

  1. Definicións no Dicionario da Real Academia Galega e no Portal das Palabras para alaterno.
  2. "Rhamnus alaternus". Plantas útiles: Linneo. Arquivado dende o orixinal o 01 de decembro de 2009. Consultado o 5 de novembro de 2009. 
  3. Alaterno en Trópicos
  4. Números cromosomáticos de plantas occidentales, 855-862 López Pacheco, M. J. & al. (2000) Anales Jard. Bot. Madrid 58(2): 342-343
  5. "Rhamnus alaternus". Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Arquivado dende o orixinal o 30 de setembro de 2015. Consultado o 5 de novembro de 2009. 
  6. Alaterno en PlantList/

Véxase tamén[editar | editar a fonte]

Bibliografía[editar | editar a fonte]

  • Bañón, S., Martínez-Sánchez, J.J., Fernández, J.A., González, A., Ochoa, J. (2003e). Effect of indolebutiric acid and paclobutrazol on the rooting of Rhamnus alaternus stem cuttings. Acta Horticulturae 614: 263-267.
  • Bañón, S., Ochoa, J, Fernández, J.A., Franco, J.A., Martínez-Sánchez, J.J., Alarcón, J.J., Sánchez, M.J., Torrecillas, A. (2001d). Endurecimiento de plántulas de aladierno por estrés hídrico y ambiental. Simposio de la Asociación Española de Ecología terrestre. Restauración de Ecosistemas en Ambientes Mediterráneos. Posibilidades y limitaciones. Alcalá de Henares, Madrid. Universidad Cisneriana 20 e 21 de setembro de 2001. Libro de resumos: 15.
  • Crosti, R., Ladd, P.G., Dixon, K.W., Piotto, B. (2006). Post fire germination: the effect of smoke on seeds of selected species from the central Mediterranean basin. Forest Ecology and Management, 221: 306-312.
  • Gulias, J., Traveset, A., Riera, N., Mus, M. (2004). Critical stages in the recruitment process of Rhamnus alaternus L. Annals of Botany, 93: 723-731.
  • Martínez Solis, I., Iranzo, J., Estrelles, E., Ibars, A. M. (1993). Leaf domatia in the section Alaternus (Miller) DC. of the genus Rhamnus (Rhamnaceae). Botanical Journal of the Linnean Society, 112: 311-318.
  • Rumine, P., Parrini, C. (2004). Arthropods harmful to nursery production of Mediterranean shrubs. Artropodofauna dannosa alla produzione vivaistica di latifoglie arbustive della macchia mediterranea. Italus Hortus, 11: 174-178.
  • Viola, F., Forleo, L.R., Cocozza Talia, M.A. (2004). Vegetative propagation of some species of the Mediterranean maquis. Propagazione agamica di alcune specie della macchia mediterranea. Italus Hortus, 11: 186-190.
  • BLANCO, E. 1997. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. 597 pp. Planeta. Barcelona.
  • BOLÒS, O. & J. VIGO (1984-2001). Flora dels Països Catalans. 4 vols. Ed. Barcino. Barcelona.
  • CEBALLOS, L. & J. RUÍZ de la TORRE. 2001. Árboles y arbustos de España peninsular. 2ª ed. 512 pp. ETSIM - Fundación Conde Valle de Salazar. Madrid.
  • CHARCO, J. 2001. Guía de árboles y arbustos del Norte de África. 672 pp. AECI-Ministerio de Asuntos Exteriores. Madrid.
  • LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 1994. La guía INCAFO de los árboles y arbustos de la Península Ibérica. 866 pp. INCAFO D.L.. Madrid.
  • LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 2007. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares. 3ª ed. 894 pp. Mundi-Prensa. Madrid.
  • TUTIN, T.G., V.H. HEYWOOD, N.A. BURGES, D.H. VALENTINE, S.M. WALTERS & D.A. WEBB. 1964-1980. Flora Europaea. 5 vols. Cambridge University Press. Cambridge.

Ligazóns externas[editar | editar a fonte]