Joan Francesc Mira

Na Galipedia, a Wikipedia en galego.
Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira i Casterà, nado en Valencia en 1939, é un escritor, antropólogo e sociólogo valenciano.

Traxectoria[editar | editar a fonte]

Estudou filosofía en Roma e Valencia, obteu praza de catedrático de grego de instituto en 1965, residiu en Francia e colaborou no Laboratoire d'Anthropologie Sociale da Sorbona, foi profesor da Universidade de Princeton (1978-1979) e a súa volta a Valencia dirixiu o Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social (1980-1984), en 1982 fundou o Museu d'Etnologia de València. Foi profesor da Universidade Jaume I de Castellón (1991-2005) e presidente da Acció Cultural del País Valencià (1992-1999), politicamente é militante do Bloc Nacionalista Valencià.

Autor de libros de ensaio e sobre a situación do do nacionalismo valenciano e do valenciano, como novelista El bou de foc foi clave polo que significiou na recuperación da novela valenciana e ruptura coa narrativa tradicional valenciana.

Obra[editar | editar a fonte]

Narrativa[editar | editar a fonte]

  • El bou de foc (1974) - novela
  • El cucs de seda (1975) - relatos
  • El desig dels dies (1981) - novela
  • Viatge al final del fred (1983) - novela
  • El treballs perduts (1989) - novela
  • Borja Papa (1996) - novela
  • Quatre qüestions d'amor (1998) - relatos
  • Purgatori (2002) - novela

Ensaios[editar | editar a fonte]

  • Som. Llengua i Literatura (1974)
  • Un estudi d'antropologia social al País Valencià (1974)
  • Els valencians i la terra (1978)
  • Introducció a un País (1980)
  • Població i llengua al País Valencià (1981)
  • Crítica de la nació pura (1985)
  • Hèrcules i l'antropòleg (1994)
  • Sense música ni pàtria (1995)
  • Sobre la nació dels valencians (1997)
  • Cap d'any a Houston (1998)